Dotze colles es van trobar a la capital de l’Alacantí, que una vegada més va ser per un dia capital muixeranguera. Convocat per la Muixeranga d’Alacant a la II Diada Muixeranguera de la ciutat, el moviment muixeranguer hi va exhibir la seua vitalitat actual.

A banda de la Nova Muixeranga d’Algemesí, set colles més van alçar muixerangues de quatre alçades. La Muixeranga d’Alacant va fer, per primera vegada, una actuació amb tres figures de quatre alçades. Van treballar de valent en els darrers assajos per poder mostrar a la plaça un Pinet Doble aixecat per sota, una Torreta Desplegada i un Castell de Quatre. Tot i que alguna figura s’estrenava i es va transmetre certa inseguretat, la colla de l’alacantí va demostrar que la Diada local representa un punt de motivació extra i permet assolir noves fites. David Belda, portaveu de la Muixeranga d’Alacant, ho remarca:

Aquesta segona edició ha sigut per nosaltres molt decisiva i rotunda i indubtablement un èxit. Primer perquè tindrem una tercera, i una quarta, una quinta… Però també per haver continuat la nostra evolució tècnica, portant a plaça tres figures noves, totes tres de quatre alçades. Tanquem el curs amb molt bon gust de boca, sentint-nos molt abraçats per la resta de colles i molt motivats per preparar l’edició de 2017.

La Nova Muixeranga d’Algemesí era, per segon any consecutiu, el plat fort de la Diada. Va demostrar que ara mateix és la colla més en forma del país. Tot i no portar l’Alta de Sis, van exhibir múscul amb l’Alta de Cinc, la Canya neta, la Tomasina (desplegada doble) i el Pilar de Cinc, que de després de molts anys han recuperat enguany. Amb dues figures realitzades fora de la ronda conjunta, els d’Algemesí són ara mateix un exemple per l’incipient moviment muixeranguer.

La Diada d’Alacant és, en certa manera, una cloenda de la temporada abans del parèntesi estiuenc on les colles s’apleguen i posen en comú el treball de l’any. La segona edició ha posat de manifest una millora tècnica de les colles. La Jove Muixeranga de València va alçar amb molta seguretat, el Remat de l’Alta de Cinc, la Palmera (quatre pilars de tres), la Torreta i el Pinet Doble de tancament. La Muixeranga de Castelló, tot i no poder bastir a Alacant la seua figura de cinc, van cobrir les tres primeres rondes amb la Torreta, el Remat de l’Alta Clàssica net i el Fadrí (3+3+2+1) amb agulla. La Muixeranga de Sueca va fer també tres figures de quatre; Torreta, Fadrí i Encontre. Així com la de la Safor, amb un Pinet Doble aixecat per sota, el Desplegat, un Castell de Quatre i un Pinet Doble. Els Negrets de l’Alcúdia van exhibir una Roscana i una Torreta, ambdues de quatre altures, dues Campanes i una Campana Oberta, figures clàssiques del seu repertori. La Muixeranga de Cullera va recuperar després d’un anys el Pinet Doble, exhibit en una de les rondes, i també va fer una Torreta Desplegada. De la seua banda la Muixeranga de Torrent va aixecar per primera vegada en la seua història una Torreta, i va compartir un Pinet Doble amb la Muixeranga de Carlet. Com hem dit més amunt, motivació extra.

A més de millores tècniques, les colles es van presentar a Alacant amb una representació creixent. Més de 500 muixeranguers i muixerangueres s’hi van donar cita. En aquest sentit cal destacar l’aparició de la Muixeranga de Xàtiva, que va estrenar camisa amb prop de 40 membres. Tota una alegria pel moviment. El llistó de la II Diada ha quedat molt alt; la cita d’Alacant és altament simbòlica per les muixerangues. Però Belda recorda que ja en preparen la tercera.

No obstant això, aquesta segona edició ha sigut sense dubte, encara més important per normalitzar les muixerangues a la capital del sud. Perquè de la I Diada “ de la sorpresa”, una actuació inesperada per a molts assistents que s’ho van trobar mentres esperaven la Mascletà, arriba la Segona, la Diada de la normalització -o de l’inici de normalització-. Una Diada que ja és part oficial del programa de Festes. On, ara sí, l’Ajuntament contribueix econòmicament amb aquesta trobada i es volca personalment perquè siga possible. Una Diada que ens porta moments molt destacables com a la Bellea i Dames del Foc fent pinya a la Muixeranga d’Alacant.

Sens dubte les colles viuen a la capital de l’Alacantí un ambient festiu de forta unió. El dinar posterior, una mena de tercer temps que queda en la intimitat del moviment, és un moment de diversió, però també de reconeixements, de compartir dubtes tècnics, de teixir aliances i complicitats.