Testimoni fidel dels antics balls valencians, germana de la muixeranga, la Mojiganga ballarà la vesprada del 2 de setembre a Titaigües (Serrans). Enguany són les festes grosses, fiestas gordas, ocasió que sols se celebra cada set anys. Així, doncs, si no voleu esperar fins l’any 2023 més val que vos reserveu la data a l’agenda.
La Mojiganga ballarà dues vegades, una davant de l’Ajuntament i l’altra de l’Església. Com ja va passar el 2009 hi haurà dos conjunts de 16 components, un de xics i un de xiques, vestits amb saragüells i jupetí. Homes i dones s’alternaran; mentre un grup balla a l’Ajuntament l’altre ho farà a l’Església, i a l’inrevés.
Declarada per la Generalitat Bé de Rellevància Local Immaterial, es tracta d’una dansa ritual sempre sota la direcció d’un mestre que es vesteix amb capa i barret. Ara per ara només es balla cada set anys en les anomenades fiestas gordas, però antigament s’executaven en època de carnaval, la qual cosa dóna una idea de l’origen festiu i burlesc que pot ser comú a totes les muixerangues.
Al contrari que les muixerangues, que alcen les figures sense cap ordre definit prèviament, la Mojiganga és una dansa amb un esquema clar i perfectament estructurat que s’ha mantingut invariable des del segle XVIII. Totes les figures que componen la dansa tenen una estreta relació entre si; es diferencien clarament els altars de la primera part, amb un clar motiu religiós, dels quadres de la segona part, que fan referència a oficis tradicionals.
Així, en la primera part religiosa s’interpreten l’Altar Mayor, l’Altar Movible, les Andas, l’Eme i el Pilón. Aquestes peces són, de fet, torres humanes. A continuació es fan cinc balls que representen diferents activitats tradicionals de la comarca: els Oficios, el Batán, la Rueda de Molino, el baile del Garrote i les Muecas. Antigament la música, diferent de la muixeranga, s’interpretava amb tabal i dolçaina, però per manca d’intèrprets es van substituir per la caixa i el clarinet de la banda de música local La Lira.