David Belda i Pau Chacon, responsable de comunicació i mestre de la Muixeranga d’Alacant, expliquen com va nàixer el projecte i com es viu el fet muixeranguer des de les comarques del sud.

A les acaballes de la primavera de 2014, David Belda donava l’última espenta al projecte que Alacant tinguera la seua pròpia muixeranga. Anteriorment havia hagut algun intent. L’antic Casal Jaume I, l’EPM… No era el moment. El moment, però, havia arribat en 2014. Una actuació al Cap i Casal d’altra muixeranga és l’espurna que feia falta per encendre la flama, i durant l’estiu s’enceten els primers contactes, i en agost es publica la primera pàgina de Facebook. Una emoció recorre el xicotet món valencià que encara dorm dins la ciutat, i a poc a poc, els primers socis van arrimant-se. Comencen reunions i un parell de tallerets amb gent vinguda de la colla de Pego. Això marxa. Havia arribat una invitació molt interessant. L’11 d’octubre, a Altea, es celebrava la Fira Alternativa Ecoaltea, i allí hi hauria una colla fent un taller i actuació. La incipient Muixeranga d’Alacant podria començar a conèixer el fet muixeranguer. Inclús si el matí anava bé, de vesprada es podria fer alguna figureta a l’Homenatge a Miquel Grau que com cada any el Casal Popular Tio Cuc celebrava a Alacant. I gràcies al Casal per espentar-nos. Potser ens vam precipitar. Potser no. El que tenim clar és que, sense ells, mai no ens haguérem estrenat a plaça tan prompte.

I així va ser. L’11 d’octubre de 2014 naixia oficialment la colla. Gràcies a Pau i Marc, socis de la Jove de València i la Nova d’Algemesí, respectivament, arribàrem per la vesprada i vestits de carrer ens vam estrenar a la Plaça dels Estels d’Alacant. Un Pinet i un Alcoianet. Érem 12 persones. Un any després en el mateix escenari, i vestits amb el nostre uniforme blanc-i-blau, vam alçar una Torreta.

La Muixeranga d’Alacant té ara just dos anys de vida. Durant este temps ens hem esforçat en aprendre, en ser dignes representants del fet muixeranguer al sud. Hem recorregut terres. Moltes. La nostra passió ens ha dut a recórrer el País Valencià fins a Castelló, i ens ha dut a fora, arribant a actuar a Elizondo durant el Nafarroa Oinez 2015. Hem actuat tant en festes de barri, com en l’Auditori d’Alacant. En pobles i ciutats, i en la mateixa València. Hem organitzat dos Diades Muixerangueres convidant a totes les colles del país, aglutinant 470 persones la primera vegada i 620 la segona. Hem passat una part difícil del desenvolupament d’una colla. Hem assentat les bases del futur. En creat els ciments sobre els quals creixerem, i sobre els que esperem arribar molt alt.

Però, què és per a un alacantí una muixeranga? Quan va començar tot això, probablement no era més que una imatge llunyana de les torres algemesinenques. Per descomptat, tothom coneixia la música, però, i les figures? En este país nostre tan desvertebrat, Alacant queda molt lluny de tot això. Alguns de nosaltres ho havíem vist en la tele, i molts poquets havien tingut ocasió de vore-ho en directe. En la vida se’ns hauria ocorregut pensar que podríem arribar a ser muixeranguers quan llegíem en 2011 que havien sigut declarades Patrimoni de la Humanitat. Hem de dir, però, que una vegada entres, és molt difícil, per no dir impossible, deslligar-te. El fet muixeranguer t’atrapa, t’emociona, t’aborrona. Els valors, la col·laboració, el treball en equip, el sentir que totes les peces, des del xiquet a l’escala són imprescindibles i que ningú sobra, donen una doble satisfacció quan per fi ixes a plaça a alçar la figura. Poques coses poden donar més emoció que estar dins de la teua pinya, després de tants assajos i sentir l’ovació del públic quan se corona la figura. Per a nosaltres, a més a més, és el apropar-nos a la resta del país. El tornar a sentir-nos valencians.

Conservar la tradició és un tema essencial per nosaltres. A La Muixeranga d’Alacant intentem inculcar als nous socis el respecte per la tradició muixeranguera. Som conscients de que encara que el fet muixeranguer és flexible i apte per a les innovacions, hem de curar la tradició original, sobre tot per respecte a les colles d’Algemesí.

Entre tots i totes hem d’aconseguir que a Algemesí es senten orgullosos de l’expansió, i no avergonyits. Hem d’aprendre a conviure les colles velles amb les noves, i això es fa cuidant fins a l’últim detall als assajos i actuacions.

Ens deia un Regidor de l’Ajuntament d’Alacant que ja no hi havia esdeveniment que passara a Alacant que no compte amb nosaltres. Ironitzava en part, però en certa mesura sí és cert.

Nosaltres mateixos hem descobert com la nostra pròpia ciutat abraçava la tradició muixeranguera, com ens obríem pas i com, de forma generalitzada, rebíem l’aprovació de gran part de la ciutadania.

I no trobem millor manera de fer palesa eixa bona rebuda a Alacant que l’èxit de la II Diada Muixeranguera. La ciutat ja espera la nostra III Diada, i no ens ho perdonaria si no esdevinguera un acte anual més de les Fogueres que perdurara, tant de bo, per sempre.

Ens queda molt camí per recórrer. Acabem de nàixer, i volem créixer. Volem dur el nom d’Alacant lligat a la Muixeranga durant molt de temps.

Ens veiem a les places!