El moviment muixeranguer creix. D’uns anys ençà, naixen noves colles muixerangueres des d’Alacant a Vinaròs. Valencians i valencianes es retroben amb una activitat que s’ha practicat a les nostres terres des de temps ancestrals, conservada de manera preciosa a la localitat d’Algemesí (Ribera Alta), on ha tingut evolució pròpia i ha excel·lit. Allí, en el marc de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, la muixeranga ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Però també trobem altres expressions mantingudes des de ben antic, com ara a l’Alcúdia (Ribera Alta), Titaigües (els Serrans), Peníscola (Baix Maestrat) o el Forcall (els Ports).

Doncs això mateix, es formen noves colles. De bell nou, a llocs on no hi ha cap constància de cap activitat muixeranguera, o recuperant tradicions interrompudes. Constitueixen el nou moviment muixeranguer.

Amb aportació de nous significats, com no podia ser d’altra manera, però amb la necessitat peremptòria d’entendre’s amb les representacions tradicionals.

Un moviment que comença mancat encara d’instruments de cohesió, que li donen fortalesa i coherència, de criteris compartits. Però amb la puixança que li atorga l’enorme quantitat de persones que ara mateix tenen ganes de fer muixeranga, en un País Valencià amb necessitat de nous elements d’identificació.

Temps de Muixeranga pretén ser un d’aquests elements de cohesió. Un mitjà de comunicació, modest, al servei del moviment muixeranguer. Per donar-lo a conèixer amb rigor a la societat en general, però també a les persones que en formen part.

Sense una bona informació el desconeixement mutu, una de les dificultats cròniques de les muixerangues valencianes, no es podrà superar.

Ningú no comença un projecte en comú amb un desconegut. Informació de qualitat que pose en valor la muixeranga, que propicie el diàleg entre colles, que done a conèixer les persones que tenen coses a dir en aquest món tan apassionant. Anar assentant a poc a poc criteris comuns; contribuint a dignificar, però també a establir uns criteris mínims d’allò que hom pot considerar muixeranga. Ens donaríem per satisfets si la nostra tasca representara una mínima aportació en aquest sentit.

Aquest nou diari digital muixeranguer és possible gràcies a la cooperació desinteressada de moltes persones i organitzacions. Com si d’una muixeranga es tractara. No voldríem oblidar ningú. Amaya Ruiz amb els seus suggeriments des que el projecte no era més que una idea. L’agència digital Xatcom.net ha adoptat el projecte com si fos un fill propi. Gent generosa que fa bon treball, sempre recomanable. Aurel·li Silvestre, historiador i muixeranguer conscientment apassionat, es va oferir des del primer moment per encarregar-se d’enregistrar i muntar les entrevistes en vídeo. Totes les persones que escriuen opinions ho fan de manera altruista; la seua aportació és imprescindible per fer de Temps de Muixeranga un projecte obert a totes les sensibilitats. Per descomptat aquesta iniciativa no seria possible sense totes les persones que ens han animat a tirar-la endavant, majoritàriament provinents de l’àmbit familiar i muixeranguer. A tots i totes, moltes gràcies per comprendre que és Temps de Muixeranga.