El moviment muixeranguer creix i comencen a popularitzar-se les trobades muixerangueres. Com en tants altres aspectes, però, pel que fa a l’estructura impera la diversitat i no hi ha un criteri comú. Conviuen aplecs amb moltes colles, com la Trobada de Muixerangues d’Alacant que es fa des de 2014, amb altres més reduïts en què la formació local en convida un parell més de foranes. Tots dos formats presenten avantatges i inconvenients. Es tracta d’un debat viu en el món muixeranguer, que les colles van afrontant progressivament; tard o d’hora, probablement totes acabaran organitzant una trobada pròpia.
La Trobada de Muixerangues d’Algemesí ha estat, durant molts anys, el principal referent. S’ha mantingut inalterada fins arribar a les divuit edicions. Raül Sanxis és un dels fundadors de la Nova Muixeranga d’Algemesí i en va ser el primer mestre. És una de les veus més respectades del món muixeranguer. Sanxis creu que el format de la Trobada és el que millor s’adapta a la realitat local: Algemesí compta amb dos colles, que en conviden dos més de foranes, amb la qual cosa ja en tenim quatre a la plaça. Més que suficient per a una trobada. Ara bé, si parlem d’una població amb una sola colla l’opinió de Sanxis és diferent:
Seria lògic que es convidara a més d’una colla, ja que dos en plaça són poques. Però allò recomanable seria convidar-ne dos, amb la qual cosa parlaríem d’una diada de tres colles. Un número perfecte per no restar protagonisme a les participants i no crear excessiva competitivitat. Seria també desitjable que els participants visqueren la diada amb voluntat d’agermanament, tornant en la mesura de les possibilitats l’eixida als convidats, cosa que una diada amb molts participants seria gairebé impossible. De fer cercavila, que en algunes poblacions amb poca tradició creu que pot servir per cridar l’atenció de la gent la faria breu, amb poques figures i amb un recorregut directe cap a la plaça.
Sanxis afegeix que una diada amb moltes colles sols la veig de manera molt excepcional, mitjançant una mena d’Aplec de Muixerangues del País Valencià, encontres molt puntuals i sempre coordinats per una Coordinadora de Muixerangues, cosa que comença a urgir. Fins i tot apunta propostes agosarades pel futur proper:
En un futur no molt llunyà, caldrà plantejar-se la possibilitat de fer un Concurs de Muixerangues, posem per cas, a la plaça de bous de València.
Per acabar, aquest veterà muixeranguer algemesinenc anticipa canvis en la Trobada local, com ara afegir anualment una muixeranga valenciana atenent a l’efervescència del moviment.
I Diada Muixeranguera d’Alacant, juny de 2015.
Per contra Alacant ha estat, darrerament, el paradigma de trobada multitudinària. Tant la primera Diada Muixeranguera, l’any 2015, com la segona d’enguany, van comptar amb la presència de nombroses colles. Pau Chacón, mestre de la colla, assegura que si hagués de triar un format es decantaria pel reduït. Dóna més protagonisme a les colles participants. Però, l’any 2015 érem nouvinguts i vam convidar a totes les colles pensant-nos que en vindrien unes poques. Però la resposta va ser molt impactant: s’apuntaren totes!. Ens va fer moltíssima il·lusió i no podíem decebre ningú. Més endavant, amb el suport econòmic de l’Ajuntament, van decidir mantindre’n l’estructura. Alacant ha esdevingut un tancament en comú de temporada molt simbòlic, volem conservar-ho i ho farem mentre hi haja ajut institucional, ja que l’esforç econòmic i logístic és molt gros.
Certament, la primera Trobada d’Alacant va representar un esclat molt emotiu pel moviment muixeranguer. El format amb moltes colles té un cert èxit; la Torrentina l’ha triat per commemorar el seu primer aniversari, el 19 de novembre, i també el va triar una muixeranga menuda com Carlet. La Muixeranga de Sueca, per commemorar el desè aniversari l’any passat, va convidar-ne sis.
Trobada de la Safor, octubre de 2016.
La Muixeranga de Castelló, de la seua banda, va estrenar la primavera passada la Trobada de la Magdalena. En format reduït, que l’any que ve repetiran amb dues o tres colles convidades. És el mateix pel qual es va inclinar fa unes setmanes la Muixeranga de la Safor, en la primera Trobada feta a Gandia. A banda de la qüestió de la logística Natxo Olutxa, mestre de la Conlloga, creu que cal ser conscients que per aquestes comarques el públic en general encara no coneix amb detall les muixerangues, per això busquem un format més pausat, però àgil alhora, que ens permet per exemple utilitzar megafonia amb una presentació de l’acte que dóna a conèixer les colles participants i explica breument cadascuna de les figures. També nosaltres mateixos a l’hora d’alçar les figures ens sentim més còmodes amb aquest format.
Una imatge amb una desena de colles alçant muixerangues és molt atractiva i potent, però per nosaltres difícil de gestionar, tècnicament i logística.
Per acabar ens fixem en la Muixeranga de Vinaròs. Fa poc van fer la seua primera Trobada, amb tres colles convidades, una cercavila breu de mitja hora i una actuació a plaça més llarga. Joan Bofarull n’és un dels mestres, però també l’autor del llibre Les Muixerangues Valencianes (Onada Edicions, 2016). Com a reflexió general recorda que en una diada hi ha molts factors a tenir en compte i cada colla ha de veure quin missatge envia als espectadors. A Vinaròs tenim un repertori prou ampli i volíem fer el màxim de figures.
Una actuació no ha de ser massa llarga perquè el públic es cansa, sobretot si les figures són petites i es repeteixen. Hi ha l’opció d’actuar diverses muixerangues alhora, però la diada es torna més difusa i les figures (que poden ser importants per a la colla) perden protagonisme.
Colles participants a la Trobada de Vinaròs, octubre de 2016.
En tot cas Bofarull apunta que el format ampli també té avantatges, reblant que és cada colla la que ha d’acabar triant en funció del criteri més important, la sostenibilitat: és a dir, saber que l’any següent ho vas a poder igualar o superar. Una tradició no s’implanta en un dia, cal actuar cada any en la mateixa festa. I no una vegada a l’any, sinó unes quantes. La Muixeranga de Vinaròs ha actuat en Vinaròs 31 vegades en 4 anys. És la millor manera de donar-te a conèixer. Sobre la inclusió d’una cercavila, Bofarull conclou que no hem de ser esclaus de les tradicions, sinó veure quina utilitat té cada opció. La cercavila serveix per arribar a la gent que està pel carrer però que no ve a veure’t, segurament perquè no et coneix. Ens agrade o no, hi ha molta gent d’aquesta.