La Muixeranga de Xàtiva, la socarrà, ha estat la gran sorpresa de l’any 2016 en el món muixeranguer. Ara es compleixen sis mesos de la primera actuació i ja compten amb setanta membres. Amb moltíssima activitat des del començament, les camises roges amb pantaló i faixa negra ja són habituals a les places muixerangueres. En parlem amb Crístian Medina, el mestre.

Com naix la Muixeranga de Xàtiva?

Jo ja era muixeranguer, portava dos anys en València, però la meua idea de sempre era muntar una muixeranga a Xàtiva. El moment d’expansió era perfecte per transmetre a la meua ciutat una cosa tan bonica com la muixeranga. A la I Diada Muixeranga de Castelló de la Plana [14 de març de 2016] es va crear un grup de Facebook i tot va començar. La gent molt interessada, en no res n’érem vint, tothom tenia amics o familiars que volien participar i en menys d’una setmana ja vam fer la primera reunió.

Ha estat la sorpresa de l’any. De sobte apareix una Muixeranga amb Xàtiva amb més de 50 persones. Té alguna explicació?

És Xàtiva i és així. No hi ha cap explicació més. Quan s’agafen una cosa amb ganes ho fan de veritat, en la vida m’ho haguera imaginat. A la primera reunió pública vam posar a l’Ateneu una vintena de cadires i s’hi van presentar quaranta persones. Això que sols havíem penjat uns cartells per Xàtiva i se n’havia fet poca difusió. Va ser un èxit increïble. A partir d’ací ja vam començar de veritat: el primer assaig el vam fer amb la Muixeranga de Sueca, a casa seua, ens van ajudar molt. La gent es va anar enganxant, i a créixer.

Vos vàreu estrenar molt prompte, a la II Trobada de Muixerangues d’Alacant per Sant Joan…

Pau Chacon i la colla d’Alacant també ens han ajudat molt. Ens van donar molts bons consells al començament. Ens van dir que encara que fora per fer pinya, que anàrem a la Trobada. Fins el darrer moment no sabíem si tindríem colla, si tindríem roba per anar…però a la fi encara ens vam ajuntar una trentena de persones, vestits amb la nostra camisa, i vam fer actuació pròpia. Un èxit. Des d’aquell moment no hem parat, ni en estiu com fan algunes muixerangues.

Com porteu la part organitzativa?

Vam crear una junta provisional amb l’objectiu de convertir-nos en associació legal. Ja ho hem presentat al registre, ara esperem resposta. Volem registrar-nos com a associació al registre municipal i accedir a ajudes. També volem fer-nos una assegurança com a colla, una vegada acabem d’elaborar un cens i cobrar les quotes.

Com han estat tots aquests mesos d’aprenentatge, amb tanta gent sense experiència prèvia muixeranguera?

Al principi vaig veure tanta gent que vaig pensar: “ai mare, on m’he clavat”. Jo mai havia fet de mestre ni m’ho havia plantejat, només havia assajat com qualsevol altre. Tot ha estat possible gràcies a l’ajuda d’altres colles, però sobretot perquè la gent que ha vingut tenia moltes ganes d’aprendre i estaven molt atents a cada cosa que es deia.

En molt poc de temps hi ha gent molt involucrada i amb moltes ganes de fer muixeranga, ja som prop de setanta membres.

Teniu un equip o àrea tècnica?

Des del primer moment vam organitzar una àrea tècnica. D’una banda jo necessitava suport i de l’altra que era important que més gent començara a fixar-se en aspectes tècnics. Ara per ara ja tenim una àrea tècnica amb seccions de tronc, pinya, xicalla. A poc a poc anem fent feina.

Parlem de les figures. En sis mesos, quin repertori heu assolit?

A la Trobada de Torrent [20 de novembre de 2016] vam fer per primera vegada a plaça una Torreta, tot i que ja l’havíem completat altres vegades. Les figures de tres alçades estem intentant de completar i consolidar a poc a poc tot el repertori. Però és cert que hem tingut poc marge de temps per assajar totes les figures; de tres hem fet Sénia, Alcoianet, Pinets caminats i rodats…el pas a la Torreta de quatre alçades tampoc no ha estat massa difícil pel tipus de gent que teníem. Però encara s’ha de consolidar i treballar molt més. Ens assajos hem arribat a completar l’Encontre, però a plaça encara no l’hem fet mai.

Els assajos, són periòdics i al mateix lloc?

A partir d’ara ho seran. Però fins aquest moment, com acabàvem de nàixer i volíem donar-nos a conèixer, hem anat rodant per totes les places i barris de Xàtiva. El darrer que hem fet ha estat el novembre muixeranguer, que ha consistit en anar cada cap de setmana a un barri diferent. És un dels motius pels quals ara comptem amb uns setanta socis. Però com he dit a partir d’ara assajarem a un pavelló que ens ha cedit l’Ajuntament, el gimnàs de l’IES Lluís Simarro, els divendres a les 18.00.

Fa la sensació que vos heu donat a conèixer molt ràpidament al poble i que hi heu actuat moltes vegades ja…la gent de Xàtiva ja coneix la Muixeranga de Xàtiva?

Sí, però no tant com voldríem. Crec que mai no és suficient. Progressivament has d’anar actuant més a la teua ciutat, que és d’on trauràs gent per la colla. El fet d’assajar per la ciutat ha estat molt important, ens ha donat una visibilitat que no haguérem tingut en un pavelló tancat. També variar de dies i hores. En tot cas ja hem actuat el dia de la patrona de Xàtiva, en l’entrada i l’eixida de la Seu i fent figures durant el recorregut, dia que va quedar preciós i vam tindre una acollida increïble. L’any que ve, ho dic com a primícia, ja ens han dit que apareixerem al cartell. També vam actuar en la Fira d’Agost, en la presentació de la Fira Alternativa, vam tindre moltíssima de públic. Fam fer una cercavila per tota l’albereda i la Fira. Vam tindre molt de ressò.

Mai no és suficient per donar-se a conèixer. Progressivament has d’anar actuant més a la teua ciutat, que és d’on trauràs gent per la colla.

Si algú et diguera que fer una muixeranga és molt fàcil, què li respondries?

Que és senzill si estàs rodejat de gent que té ganes de fer muixeranga i treballar. Però sobretot, si hi ha com a mínim una persona que té ganes de tirar-ho endavant, li diria que ho intente. A més, envoltat de gent amb il·lusió, en gaudirà molt perquè fer una muixeranga al teu poble és preciós.

Heu fet moltes coses amb altres colles, com és la relació?

Hem tingut molta ajuda des del principi que vam començar amb Sueca, actuacions que ens han aconseguit altres muixerangues, trobades a les que hem anat sent encara novells, com Alacant i Carlet. També hem ajudat molt els Ball dels Locos de l’Olleria; en ser molt prop, tenim molt d’interès que es fomente de nou i torne a ser el que era. Ens ve molt bé tindre una colla tan important a la vora. Ens van demanar ajuda per les Festes de la Magdalena, vam fer un assaig conjunt aquella setmana i va anar molt bé.

A Xàtiva hi havia alguna tradició coneguda de muixeranga?

No, cap. Fa uns anys es va intentar fer una colla castellera, però sols va durar uns mesos. Sols una persona d’aquella colla està ara en la socarrà.

Quina relació teniu amb l’Ajuntament?

Cap problema. Però també no hem tingut molt de contacte perquè no hem demanat res. Sols el pavelló per a assajar i ens l’han cedit sense problema.