Avui ens acostem a la realitat de la Muixeranga de Vinaròs. Nascuda l’hivern de 2013, és la de més al nord del país. Parlem amb el seu primer mestre, Joan Bofarull. Casteller de Reus des de ben menut, des de la fundació de la colla baixa de Reus (Baix Camp) a Vinaròs (Baix Maestrat) per tots els assajos i actuacions. Un muixeranguer en constant moviment, autor del llibre Les Muixerangues Valencianes, ens parla de la colla de la capital del Baix Maestrat.

Quan i com naix la Muixeranga de Vinaròs?

Va nàixer a l’hivern de 2013, per iniciativa del Ball de Dimonis de Vinaròs. Vaig conèixer una persona del Ball, vam parlar del projecte, no en sabien res de tècnica de muixeranga. Em van proposar que anés a ensenyar-los una mica i els vaig respondre: una mica no, si ho fem ho fem bé. El febrer de 2013 van començar els assajos.

Quanta gent en forma part?

Doncs som poquets. 20 o 25, els més actius.

Quines figures teniu en el repertori, que hagen estat fetes durant el darrer any?

Quasi totes les que fem són de la Muixeranga d’Algemesí, tret de la Campana dels Negrets de l’Alcúdia i el Castell de Peníscola. Fem la Sénia petita, Marieta, el Guió…de quatre alçades en fem sis. Torre, Banc, Desplegada, Remat de la Morera, Pinet Doble, Pinet Doble Aixecat.

Quina és la principal dificultat que heu tingut, com a colla?

Dificultat més important supose que com totes, trobar gent. Crec que la nostra part més forta és la tècnica. El Banc l’hem fet més de trenta vegades i no ens ha caigut mai; necessitem deu persones per fer-lo, però de vegades no l’hem pogut fer perquè no arribem a deu persones. Ara últimament sí, el podem fer fins i tot a l’assaig. Si fóssem tres persones més ja podríem incorporar una figura nova.

Teniu assegurança? Porteu estadístiques?

Sí, des del principi. El primer any les primeres despeses van anar a l’assegurança i un casc (ara ja en tenim quatre). Les estadístiques les portem també des del primer any. Portem unes 450 figures, de les quals hi ha quatre caigudes, un intent desmuntat i tota la resta descarregades.

La principal dificultat és aconseguir gent. Ens estem especialitzant en figures amb poca gent, però difícils.

Quina relació té la Muixeranga amb el poble de Vinaròs, des del punt de vista social, cultural, institucional…

Pràcticament la meitat de les actuacions que hem fet les hem fetes a Vinaròs. Assagem al carrer, al lloc més cèntric, quan arriba la calor. A l’hivern no, ho fem a un pavelló. Per exemple el vam demanar a l’Ajuntament i no ens podem queixar del tracte, ha estat privilegiat. Sempre hem procurat demanar coses raonables i les hem obtingut. Ara tenim vigent un conveni.

També tenim molts establiments col·laboradors, una cosa que a mi fins i tot m’ha sorprès. Anar a una empresa que no saben què són les muixerangues a demanar-los diners, i que te’n donen. Intentem ser molt amables perquè entenem que és fonamental que el poble ens accepte com una associació i una tradició de Vinaròs.

Per tant, tothom al poble coneix la Muixeranga de Vinaròs?

Una de les coses més importants és que et coneguen, i allò que vols és que siga tothom del poble. Parteixes de zero perquè ningú no et coneix, ets una associació nova. Hem intentat donar-nos a conèixer per diferents vies, en la pròpia muixeranga hi ha gent que pertany a d’altres entitats i això facilita les coses. Però és una feina que no acabes mai, si en un poble hi ha més de 20.000 habitants, tens molta gent. Seguim treballant en això; evidentment no tenim estadístiques, però sí que és cert que de vegades en parles amb algú, en un assaig al carrer, i et diu et vam veure.

Per exemple enguany ja tenim uniforme, que ajuda molt a que et visualitzen com a muixeranga. Abans anàvem tot de blanc; veus una persona de blanc i no saps què és. Però bé, és una feina que no t’acabes mai.

Per què la Muixeranga de Vinaròs va triar un vestit arlequinat?

És obvi. Vam agafar com a model l’uniforme de la Muixeranga d’Algemesí, que té diferents colors. Vam escollir el blanc i el roig. El d’Algemesí és ratllat i arlequinat, nosaltres vam decidir que arlequinat. Vam fer un concurs intern amb diferents propostes, per votació vam triar aquest. Però crec que va guanyar perquè té una explicació, es basa en la tradició però actualitzant-la. A més, el roig i el blanc són els colors de Vinaròs.

Teniu una diada o festa, que represente per la colla l’actuació central de l’any?

Participem en les festes de Vinaròs, per exemple el seguici de la Festa Major. Al poble fem quasi la meitat de les actuacions. Però des del principi teníem l’objectiu de fer una diada en què convidar altres muixerangues, potser també una colla castellera perquè hi som molt a prop. Però és clar, muntar una diada implica tenir recursos econòmics i humans i fins ara no l’hem poguda fer. Esperem fer-la enguany i ens fa molta il·lusió, és un objectiu clar.

És fonamental que el poble ens accepte com una associació i una tradició de Vinaròs.

Des del punt de vista tècnic, quins reptes teniu per davant?

Tècnicament estem molt forts, però ens estem especialitzant en figures amb molt poca gent però difícils. Per exemple el Banc, en què ens solem acotxar tots. També estem treballant altres figures d’aquest estil, el que passa és que tinc el principi de no parlar d’una figura fins que no l’hem feta. Poca gent i perfeccionar-nos molt, però sempre et cal un mínim de pinya, si no no respectes les mesures de seguretat.

Com vos organitzeu en la part tècnica? Vàreu començar amb un mestre, i ara en sou tres

Jo vaig començar de mestre perquè ja feia quasi trenta anys que feia castells, a més a més coneixia prou la Muixeranga d’Algemesí i algunes altres. La resta de la gent no en sabia, sols el que podien haver llegit sobre el tema. Però un dels objectius ha estat des de bon principi ensenyar perquè em substituïssen, explicant en tot moment allò que feia. Enguany hem fet canvis i en lloc de ser un mestre en som tres, a més a més hi ha un equip tècnic que més o menys s’ocupa de pinya i de xiquets. Intentem prendre les decisions en grup; el diàleg obliga a conèixer els motius pels quals es fa una cosa i no una altra. El procés de decisió és molt important. Si tens un sol xiquet no el pots forçar massa perquè es cansarà, si té ganes de muntar o no…totes les variables que has de tenir en compte.

Veus convenient que les muixerangues canvien de mestre regularment?

La figura del mestre és prou rellevant. Pots concentrar tota l’autoritat en una persona o fer-ho de manera més col·legiada. Sí que és cert que sovint és una persona qui assumeix la responsabilitat última de dir amunt o avall. Si la figura tremola no pots dir ei, farem una assemblea i votarem si desmuntem o no. Ha d’haver algú que done la cara. Ha de ser una persona preparada, amb experiència. Canviar sovint té el perill que, tard o d’hora, apareixerà algú que no estiga preparat, però tampoc no pot estar tota la vida el mateix mestre, un dia o altre s’ha de canviar. Més important que canviar és preparar sempre algú perquè puga substituir el mestre. A més a més no és una tasca que pugues dir la setmana que ve necessitem un altre mestre. Has de poder preparar-lo en anys.