Recordem una de les fites més transcendents de la història recent de la muixeranga. En les festes de la Mare de Déu de la Salut de 1999, la Muixeranga d’Algemesí va fer per primera vegada, l’Alta de Sis. És la figura més alta de totes les que fan les colles valencianes, descarregada només per les dues muixerangues d’Algemesí. Recuperem aquell fet a través d’un article publicat al setmanari d’actualitat del Penedès Tres de Vuit, l’1 d’octubre de 1999. Signat per Eloi Miralles (historiador de castells i autor del llibre Fem Pinya). L’article es va escriure, òbviament, des del punt de vista casteller.
La Muixeranga d’Algemesí va fer història descarregant L’Alta
Alta de Sis – 1999
El periòdic valencià Levante, en la seua edició del dia 9 de setembre passat, publicava en primera pàgina -amb el títol Rècord de la Muixeranga– una notícia que no ha de deixar indiferents a tots els bons aficionats castellers, atès que informava del fet que els nostres cosins muixeranguers havien aconseguit una fita històrica: carregar i descarregar la torreta coneguda com l’Alta de Sis pisos d’alçada. Fins ara, aquesta construcció s’havia bastit sempre amb cinc nivells, però ja fa temps que alguns muixeranguers -encapçalats pel seu Mestre, Tomàs Pla, i amb Salva Cortés entre ells- barrinaven i anaven madurant la idea d’aixecar-la amb un pis més. De fet, en honor a la veritat s’ha de dir que ja hi havia hagut, però, un precedent quan, el 1982, s’aconseguí coronar una Alta de sis pisos al pati de l’antic convent dels Maristes d’Algemesí. Amb tot, també cal fer esment que aquesta construcció fou alçada en un assaig i caigué tan bon punt es va carregar. D’altra banda, a aquest fet no se li donà aleshores tanta rellevància, entre d’altres raons perquè la prova documental que el recollí es degué extraviar (no es va trobar al moment de publicar el llibre que commemora el 25è aniversari de la recuperació de la Muixeranga, editat el 1998).
Tanmateix, avui podem oferir -sembla que en rigorosa primícia al Principat- el testimoni fotogràfic d’aquest esdeveniment tan gratificant com transcendent per a la història de la cultura popular del País Valencià. I cal aclarir, a més, que no ha estat una de sola l’Alta de sis que els muixeranguers han plantat amb èxit, sinó que en varen fer quatre al llarg de les festes patronals recents. La primera a la Processó de la Vespra (7 de setembre) i les altres tres a l’endemà. Una a l’eixida de la Processoneta del matí; la segona a l’arribada del seguici al temple parroquial de Sant Jaume, i la tercera en començar la Processó General de la tarda/nit.
Les festes dedicades a la Mare de Déu de la Salut, patrona d’Algemesí -7 i 8 setembre-, són les més recomanables de tot el País Valencià, a l’alçada d’aquelles tan reeixides que conformen el Sexenni de Morella així com la celebració del famós Misteri d’Elx , sense oblidar les múltiples manifestacions de Moros i Cristians que es fan pertot. Algemesí, un poble força important de la Ribera del Xúquer, ha aconseguit d’aplegar, mantenir i consolidar un mosaic folklòric certament envejable. A banda de la Muixeranga, participen a les desfilades processionals: 1/ els Bastonets o ball de bastons, dels quals n’hi ha tres grups, dos de masculins (amb vestits de tons vermellosos) i un de femení (amb indumentària de color blau), amb la particularitat que els balladors piquen amb un bastó a la mà dreta i una planxa a l’esquerra, per la qual cosa aconsegueixen un soroll més estrident. 2/ la Carxofa, que és una mena de ball de les Gitanes de la Catalunya Nova, amb una pal com a element central -curullat per una carxofa que s’obre, deixant veure un colom-, i del qual pengen les cintes que entrecreuen els dansaires. 3/ els Arquets, una variant dels balls de cercolets nostrats. 4/ les Pastoretes, que el ballen les més menudes, abillades amb indumentària de ramaders. 5/ el Bolero o Llauradors, pagesos de l’horta que dansen al compàs de la música que dóna nom al ball. I 6/ els Tornejants, una dansa molt interessant que vam tenir ocasió de veure a Vilafranca, l’any 1979, i que només s’acompanya d’un timbal (totes les altres es ballen amb música de dolçaina i tabalet); els tornejants són els que acompanyen invariablement la Mare de Déu de la Salut a la processó i ballen davant la imatge d’aquesta.
També cal dir que l’any passat va participar per primer cop a la processó una Nova Muixeranga que es diferencia de l’altra en l’abillament; el color de la tela de matalàs que vesteixen els muixeranguers clàssics combina els colors blau, vermell i blanc, mentre que els més novells han substituït el blau pel verd. Hom no descarta la possibilitat d’una incorporació d’aquests darrers a la Muixeranga de sempre.
I, per cert, qui vulgui gaudir a curt termini de les exhibicions de Muixeranguers, Bastonets i Tornejants, tindrà l’ocasió de fer-ho el pròxim dia 9 d’octubre, dissabte, al cap-vespre, a la població vallesana de Caldes de Montbui. Hi sou convidats.
L’enhorabona, muixeranguers, i que sigui per molts anys!!!