Fa poques setmanes, la Muixeranga de Cullera va celebrar el 5è aniversari amb una cercavila pel poble. Els de la Ribera Baixa fan anys amb més camises que mai i un repertori de figures molt consolidat. En parlem amb Joan Escrivà, mestre de la colla que acaba de passar el testimoni a Rafael Gimeno.
L’any 2011, en la Baixada de la Mare de Déu, s’estrenava per primera vegada als carrers del poble la Muixeranga de Cullera. Un Remat de Torreta, un Guió caminat i un parell de Sénies van servir de presentació a una colla que acaba de commemorar el cinquè aniversari. Joan Escrivà, mestre durant els darrers quatre anys, recorda perfectament aquell dia. Com és habitual al començament, van comptar amb l’ajuda de persones més experimentades d’altres colles: vam tindre l’ajut de les muixerangues de Sueca i de València, que ens donaren suport en la primera actuació perquè nosaltres no en sabíem. Portàrem llavors brusa a ratlles que després vam canviar per la camisa roja, igual que Sueca amb qui des de sempre hem compartit molt.
La Muixeranga de Cullera s’havia format poques setmanes abans, gràcies a la insistència de Miquel Martínez, amant de la cultura popular i un dels membres fundadors. No va parar fins que ens va comboiar a tots, rebla Escrivà. D’entrada van aconseguir aplegar una trentena de membres. A hores d’ara, cinc anys després, Cullera ja compta amb una setantena d’inscrits amb diferents nivells d’implicació. El treball perseverant i noves incorporacions, que han rejovenit el col·lectiu, situen ara mateix la colla en un moment de forma esplèndid.
Ara mateix Cullera compta amb un repertori molt consolidat. Fem moltes de les figures de tres alçades, i de quatre Torreta Desplegada, Torreta sens Desplegar, Cinc en un Peu, Pi Doble… També acabem d’estrenar l’Oberta, una figura que té una certa complexitat.
El balanç de Joan Escrivà després de cinc anys és, doncs, molt positiu. Cullera és una muixeranga molt coneguda al seu poble. A banda de participar cada any en la Baixada de la Mare de Déu i la Processó General de Sant Vicent, les dues fites periòdiques més importants, són presents en la majoria d’esdeveniments significats. Quan falta la Muixeranga de Cullera de seguida la gent ho nota i ens ve a preguntar: xe, per què no heu vingut?, comenta Escrivà. La majoria de les actuacions les han fetes al poble, tot i que també han participat en festes de pobles propers de la Ribera, sobretot.
Com a mestre de la colla, per Escrivà ha arribat el moment de passar el relleu. Coincidint amb el cinquè aniversari, el nou mestre ha passat a ser Rafael Gimeno. Han estat quatre anys molt emocionants, amb molta responsabilitat però molt gratificants. Sobretot m’he preocupat per la seguretat de les figures.
El premi de tot el treball de quatre anys com a mestre, veure la colla unida i que tothom té moltes ganes de continuar i de fer muixeranga. Això no té preu.
Escrivà, però, continua en l’equip tècnic com a cap de pinya. És bo canviar: cadascú té un punt de vista i a més convé que la gent no s’acostume sempre a la mateixa persona. Ara bé, un mestre ha de tindre molt corretja, la gestió del grup en l’àmbit personal no és senzilla.
Temps de canvis, doncs, i de creixement per a un colla que ara vol consolidar-se més encara amb un nou local. Ara mateix assagen els divendres a l’església de Santa Anna, però tard o prompte hauran de canviar perquè l’edifici necessita reformes. Però la Muixeranga de Cullera aspira a un local social on assajar i també reunir-se; perquè una colla també creix d’eixa manera, conclou Escrivà. És ara mateix l’anhel de més d’una colla muixeranguera.