Visitem el local dels Negrets de l’Alcúdia, una de les muixerangues tradicionals, per parlar amb Pepe Ros, el Tio Pepe. Fil conductor dels Negrets des de la segona meitat del segle XX, tota una institució. No de bades ha participat en les recuperacions de la colla els anys 1954, 1984 i 2004, impedint que s’interrompés la tradició. En els Negrets originals del Tio Pepe sols participaven xiquets, que feien la Campana i el Ball, sense contacte ni coneixement de les muixerangues dels pobles propers com Algemesí. La nostra visita a l’Alcúdia (Ribera Alta) també va aprofitar per parlar amb Agustí Vallès, mestre de la colla, entrevista que publicarem en breu.
La recuperació dels Negrets, com va anar?
Sí, llavors [1954] era un poc diferent, la cosa. Ens buscaren per a eixir de Negrets, que jo anteriorment no sé si ho havia arribat a veure. Hi havia un home ací al poble, ja d’edat, que ens ajuntà a 14 o 15 xavals, tindríem 12 o 13 anys, i ens ensenyà el que és el Ball i la Campana. Només fèiem la Campana, 4-3-1. Eixe any eixirem i vam fer l’Entrà, la Processó, però després es va parar i no eixirem més.
En l’any 1984, ja en democràcia, Paco Signes que era regidor de Cultura volgué remoure tot el que era l’Entrà, tot el que era antic, i em digué que ho organitzara i ho preparara. Vaig anar a les escoles, l’únic lloc on podia proveir-me de xiquets de 12-13 anys. Fins els 16-17 anys aguantaven, quan arribaven a eixa edat es buscaven novieta i em tocava renovar quasi tots els anys part de la gent. A partir d’eixe any, en fi, treballar amb els xiquets i tot això. Eixíem al poble i de tant en tant ens convidaven fora, a València i poblets de la rodalia. Ens llogaven, anàvem, però només amb els xiquets. Tot això fins l’any 2003, en què la quadrilla que havia d’eixir em diuen, Tio Pepe, no eixim. Eixe any va fallar.
En fallar eixe any es va buscar gent del poble, com Agustí Vallès, Magí, i alguns més dels que havien eixit en ocasions anteriors, per tal que la cosa no es perdera. Van moure l’assumpte, es va fer càrrec Agustí d’organitzar-ho, de fer proves amb la Campana, fer-la de quatre, en fi, altre estil. També ells van promoure que foren xiquets i pares, perquè feren tots la festa i ser més gent. Va tindre èxit, es va ajuntar molta gent. I així hem estat lluitant, amb més o menys gent, fins ara. S’han fet moltes coses, vam celebrar amb una gran festa el 25è aniversari de l’any 1984, van compondre una peça de música dels Negrets…Agustí és el que porta la cosa, jo he fet d’ambientador, de cap, però ho porta ell.
La lletra de la dansa dels Negrets, com és?
La lletra, la que sempre coneixíem, és [canta]:
Pobret negret, pobret negret,
que menges figues en Massalet.
Pobret negret, pobret negret,
Que menges figues en Massalet.
Xivirivi corona, xivirivi capell,
Xivirivi com balla, el teniente coronel.
Cada compàs tenia una forma de ball…
Animalot, animalot,
Ara que venen les figues,
Ara t’has mort,
Animalot, animalot,
Ara que venen les figues,
Ara t’has mort,
Eixa és la que sempre sabíem, no en coneixíem d’altra. En certa ocasió, estant a una barberia en què el barber era el mestre de música, preguntant-li (perquè no teníem dolçainers com ara, i ell m’havia tret la peça per a una mena de clarinet, amb el que eixirem uns quants anys) va eixir la seua dona i ens explicà el tros que no coneixíem. Agafí paper i una llapissera i em cantà:
Ja t’han fotut, ja t’han fotut,
Que t’han posat dins l’ataüt,
Doneu-li terra, doneu-li terra,
I colgueu-lo prompte,
I digueu-li a l’amo
Que traga el compte.
Qui paga açò? El qui plora
[Riu]
Es podria afegir l’últim tros, afegint alguna cosa als quadres que fem, però no ens n’hem preocupat.
Per què els Negrets anaven amb la cara pintada?
Ho he sentit comentar. El que eren els Negrets era una espècie de…donar alegria a la festa, no? En pla burlesc, en aquell moment criticant alguna cosa. Fins i tot, com anaven amb la cara pintada, espantaven els xiquets, corrents, fent pallassades a fi d’alegrar la cosa. Això nosaltres, com no ho havíem vist, no ho fèiem igual, anàvem seriosos, normals, fent la Torre i el Ball, i així seguim.
Ara els Negrets sols apareixen a l’Entrada. Sempre ha estat així?
Eixíem a la Processó, això sí. Després quan tornàrem vam dir d’eixir a la Processó de nou, no sé si ho férem un any, però el rector ens va dir que de cap manera. Així que a la Processó ixen els Dansadors , Carxofa i els Arquets, però nosaltres no. S’ha parlat que no cabíem dins la Processó perquè érem, diguem-ne, festa pagana, no catòlica.
I això continua igual…
Igual.
No volen canviar-ho…
No [riu]. L’any passat pel patró, Sant Andreu, 30 de novembre, van fer processó. Però com fa fred la gent no ix massa a veure-la. Llavors la regidora de Cultura d’ara ens va dir d’anar, dins de la processó no, davant, per donar un poc més de festa. És l’única vegada que hem aparegut en processó, però davant. Dins, no. Sempre ens han dit que no hi cabíem dins.
Li han reconegut públicament tota la tasca de recuperació i manteniment dels Negrets?
Sí, dos vegades. Una en festes, sent Paco alcalde [Francesc Signes i Núñez]. Em donaren un quadre en reconeixement del treball d’haver mantingut tots eixos anys la festa. Encara en férem una altra en l’aniversari, en un sopar, em tornaren a felicitar i a fer un reconeixement.
Íntimament, quin és el sentiment després de tants anys de dedicació?
Sentiment? Estava a soles, no tenia ningú. Llavors, al final em sabia mal que es perdera. Ja duia molts anys la cosa. He passat situacions crítiques, en la família i això, l’any que es va interrompre pensava que jo ja havia acabat i no podria ser. Però van vindre ells a reforçar-ho i jo per ajudar a mantindre-ho he seguit. Ara és molt diferent a llavors, hi ha companyia, som com una família. D’estar a soles amb els xiquets a la gent que hi ha ara…de la meua edat no n’hi ha cap, però vaja, m’hi entenc. Ens comprenem bé.