Hi ha gent que considera que la muixeranga d’Algemesí i la moixiganga religiosa són el mateix. En aquest article compararem aquestes dues tradicions per intentar demostrar que són diferents.
Per començar, cal recordar que moixiganga és un mot polisèmic, que s’utilitza per a designar moltes manifestacions culturals diferents. En castellà, mojiganga tant pot ser un gènere teatre breu, com un espectacle de carrer, un número taurí de caràcter còmic, etc. També s’anomena així qualsevol cosa mal organitzada.
Les moixigangues catalanes
A Catalunya, la moixiganga és una comparsa festiva tradicional que representa la passió, mort i resurrecció de Jesús. Els participants porten ciris i armilla, i alternen alguns passos de ball amb una sèrie de quadres o misteris. Inclouen algunes construccions humanes petites, un pilar de tres com a màxim. Aquestes moixigangues tenen un sentit teatral molt marcat: en totes les representacions es mostren les mateixes escenes i en el mateix ordre; un ballador, que representa Jesús, és el protagonista de tota la història, etc. El significat de la moixiganga és religiós i tots els elements que la componen (misteris, ciris, vestuari, música, seriositat, etc.) estan sotmesos al seu missatge.
En català, també s’utilitza la paraula moixiganga per anomenar les danses de la processó del Corpus (o seguici popular), algunes desfilades còmiques o serioses i, de vegades, la muixeranga d’Algemesí. Davant d’aquesta amalgama de significats, els escriptors tenen dues actituds diferents: uns accepten la barreja (i ocasionalment l’incrementen amb més elements), mentre altres intenten separar alguna de les tradicions i estudiar-la per separat, segons els seus interessos.
Blai Fontanals, per exemple, estudiant la moixiganga religiosa, diu: És sens dubte un dels balls més antics que avui encara podem contemplar al carrer. No té res a veure amb les «mojiganga», «moxuranga» i «muixeranga», noms que foren molt usuals en els segles XVIII i XIX per denominar a l’«Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls que servien com a final de les representacions populars». D’aquest tipus de balls, coneixem la «Moixiganga de Lleida» la «Muixeranga d’Algemesí», la «Muixeranga de Carcaixent», el «Ball de Valencians», les «Mascarades», al País Basc, la «Danza» de Burgos i la «Danza de Arcos» de Santander. Eloi Miralles, que és casteller, separa les moixigangues religioses que a penes presenten cap connotació castellera en els seus moviments, de les muixerangues valencianes, i les moixigangues d’Igualada i de Lleida.
Aquestes dues moixigangues es desviaven de la norma, i s’han relacionat amb l’origen dels castells. Val la pena conèixer-les una mica: a Igualada, la primera vegada que trobem la paraula mogiganga és l’any 1850. Sembla que l’any següent el grup es dividí en dos, perquè el programa de festes en parla en plural: las mojigangas. El 1852 s’anuncia: las dos comparsas de MOGIGANGAS, las cuales ejecutarán algunas suertes del baile llamado de VALENCIANOS. En aquesta època, l’expressió ball de valencians encara podia referir-se al ball o ja als castells; sabem que a Igualada van imitar els castellers per frases com aquestes: Pero lo que hace sentir escalofríos de emoción en la multitud es la Moixiganga. Las dos colles rivalizan en ligereza y pericia; la del Cariño es la que mejor representa el misteri de l’oració a l’hort, mientras que la del Traguetes levanta el espedat de cinc al son de los gralls; Dominaban, también, la Torre o Dos de Sis con algun intento del Dos de Set. Las construcciones de tres y cuatro hombres de base en cada piso llegaban hasta seis pisos de altura total con la salvedad de que el Pom de Dalt carecía de los habituales «dosos»”. La moixiganga d’Igualada va actuar per última vegada l’any 1923; els anys 1972-1975 i 1980 es van recuperar els misteris; i el 1995 es va organitzar una colla castellera que s’anomena Moixiganguers d’Igualada.
La moixiganga de Lleida era totalment diferent de les muixerangues religioses, ja que estava formada per diferents danses: dels arcs, dels plats, la dança, la morra, l’enterro, el galapo, etc. Una de les parts era el ball de la torre, que diferents autors identifiquen amb un ball de valencians (la música és molt semblant). Per tant, la moixiganga de Lleida seria la fusió de diverses danses de la processó de Corpus, estructura que permetia la incorporació de qualsevol dansa o element espectacular. Des de 1992 es ballava a Lleida una moixiganga basada en la de Sitges, però l’any 2011 es va recuperar la pròpia de Lleida.
La muixeranga d’Algemesí
Per un altre costat, la muixeranga d’Algemesí és una tradició festiva que fa un ball i un ampli repertori de pujades i figures plàstiques. En cada actuació, les muixerangues poden variar, així com el seu número i ordre; en cada figura hi pot haver protagonistes diferents. Els muixeranguers porten un vestit de folls, fet amb roba de matalàs; tots els muixeranguers van vestits iguals menys el mestre, que normalment no participa en les figures. La muixeranga d’Algemesí intenta fer figures amb la màxima alçada i dificultat, combinant-les amb el ball i elements religiosos i burlescos.
Hi ha almenys sis figures de la muixeranga d’Algemesí que també les fan els acròbates del Magreb: el pinet, la torre, la figuereta, el banc, l’oberta i el cinc en un peu; en totes dues tradicions, el mestre i el patró dirigeixen l’actuació amb un bastó a la mà. Tot això fa creure que potser la muixeranga i els acròbates del Magreb estan relacionats, però no tenim prou dades històriques per a afirmar-ho rotundament.
Alguns escriptors han afirmat que la muixeranga d’Algemesí és un ball religiós. Repassem la informació que tenim sobre aquesta afirmació: les figures més simples de la muixeranga, com el pinet, la torre i l’alta, no tenen cap significat religiós, sinó que són purament acrobàtiques. La majoria de figures que tenen un significat religiós, són combinacions de pinets, com el retaule (representa el retaule de l’església), la font (escenificació de la lletania fons salutis), el guió i el guionet (aquestes dues representen la bandera que surt a la processó). Per lògica, el retaule, el guió, el guionet i la font són figures menys antigues que el pinet.
La morera (que representa l’arbre on es trobà la Mare de Déu) té la base com una torre i la part de dalt com un pinet; la marieta i la maria alta representen l’ascensió. L’enterro es pot interpretar com la mort de santa Maria, però també com la mort d’un muixeranguer o la burla d’un enterrament. Per tant, en la muixeranga d’Algemesí, el sentit religiós es combina amb altres, i sembla que les figures religioses no són les més antigues.
Joan Amades, un dels primers folkloristes que estudià la muixeranga d’Algemesí, creia que no era religiosa: És interessant d’observar que els quadros plàstics que interpreten no tenen pas caràcter religiós, no al·ludeixen a episodis de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist com la nostra moixiganga, sinó que responen a idees objectives netament profanes.
L’any 1947 es va fundar, a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona, l’Esbart Verdaguer. Una de les condicions que les autoritats li va imposar fou que no ballés exclusivament danses de Catalunya, sinó que n’havia d’incloure d’altres regions d’Espanya. En una decisió realment audaç per l’època, es decidí aprendre danses de València i de Mallorca. Per això El 8 de setembre de 1947 ens traslladàrem a València per per a documentar-nos sobre els Tornejants i l’entremès de La moixaranga d’Algemesí. Un programa de l’esbart ho explica amb més detalls: En la tarea de investigación que llevaron a cabo en la ciudad de Algemesí algunos elementos técnicos del Esbart Verdaguer, a los que presidía su Director, Manuel Cubeles, quiso la fortuna que interviniera un familiar del obispo de Mallorca, el cual por su relación con los danzantes, consiguió que se interpretaran para el Esbart algunas de la escenas en desuso y cuya figuración, de profundo sabor piadoso y popular, impresionó vivamente a los visitantes. En varios de los cuadros recientes nótase la influencia de nuestros Xiquets de Valls, fuente evidentemente moderna de la Moixeranga. De los primitivos cuadros recogidos por el Esbart Verdaguer se dan «La Coronación», «La Anunciata», «Pas de Gegants», «Enterrament de Maria» y «Ascensió de Maria».
A Espanya, l’any 1947, el nacional-catolicisme es trobava en la seva plenitud. En aquell moment, el bisbe de Mallorca era Juan Hervás Benet (1946 – 1955) nascut a Puçol. El text deixa ben clar que el seu germà va influir en els muixeranguers perquè fessin algunes figures religioses que no eren habituals. És possible que això afectés la seva actuació, perquè no hem trobat cap notícia de les muixerangues anomenades “coronació” i “anunciació”, mai abans ni després. Pel seu costat, els membres de l’Esbart estaven convençuts que la muixeranga d’Algemesí s’havia d’assemblar a les moixigangues de Catalunya, per això van considerar genuïns els quadres religiosos, i van creure que l’element gimnàstic era una contaminació externa, tot i que no es coneix cap contacte entre la muixeranga d’Algemesí i els castellers catalans abans d’aquesta visita.
Des d’aleshores, la majoria de folkloristes catalans han considerat que la muixeranga d’Algemesí és un ball religiós semblant a les moixigangues. Hi ha qui, anant més enllà, creu que antigament representava la vida de Maria i amb aquesta idea s’ha creat un espectacle anomenat “La Muixeranga Vella d’Algemesí”. Hi participen 19 balladors vestits de colors diferents (un vestit de color blanc, 8 de groc i 10 de blau); els quadres es fan seguits i sempre amb el mateix ordre. Inclou diferents efectes, com entrar en escena en diferents temps o fer soroll picant a terra, que funcionen bé dalt d’un escenari però que resultarien absurds en una processó pel carrer. De fet, els únics elements d’aquest espectacle que s’assemblen a la muixeranga d’Algemesí són la música, els ciris i alguns passos del ball, tot el demés està inventat.
Com a conclusió, podem dir que tots els elements de la moixiganga religiosa són coherents amb una única planificació. Això pot tenir dues explicacions: o bé es tracta d’una tradició relativament moderna, que no ha tingut prou temps per evolucionar; o bé l’autoritat incontestable dels evangelis li ha imposat un model rígid que ha impedit qualsevol canvi o desviació.
En canvi, la muixeranga d’Algemesí és un palimpsest on es superposen influències i interpretacions molt diverses, fins i tot contradictòries (musulmana, acrobàtica, coreogràfica, burlesca i cristiana). Això ens indica que és una tradició antiga, que ha passat de generació en generació i que ha sobreviscut gràcies al seu atractiu i a la capacitat per adaptar-se als gustos de diferents èpoques, públics, autoritats i opinions.
Per tant, la muixeranga d’Algemesí i les moixigangues religioses presenten caràcters clarament diferenciats. Creiem que la muixeranga d’Algemesí s’assembla més a algunes tradicions d’altres pobles valencians, com els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, el Dansants de Peníscola i el ball de varetes de Forcall.
Finalment, hem de lamentar la falta d’estudis sobre la història d’aquestes tradicions festives, tan la moixiganga catalana com la muixeranga d’Algemesí, que resultarien molt útils per a conèixer-les millor.