Kassim Carceller, membre de la Muixeranga de Castelló, ens presenta l’Anuari Muixeranguer 2016. Amb les dades rebudes de set colles, Carceller presenta un informe amb infografies dividit en tres parts: figures, que publiquem avui, lesions i evolució del nombre de membres. L’Anuari pretén presentar anualment una radiografia del moviment muixeranguer: esperem que en la propera edició més colles aporten dades. Un treball que aposta clarament per la recerca d’un consens que camine cap a la unificació de la nomenclatura de les figures.
L’Anuari Muixeranguer té com a objectiu aproximar-se a la realitat muixeranguera i fer especial atenció al repertori de figures muixerangueres, la sinistralitat d’aquesta activitat i la massa social que representa. Aquest anuari també pretén fomentar la reflexió i té una clara intenció de divulgació del coneixement i la informació.
En aquesta primera edició hi han participat 7 muixerangues: Muixeranga d’Alacant, Conlloga Muixeranga de Castelló, Jove Muixeranga de València, Negrets de l’Alcúdia, Muixeranga de Sueca, Muixeranga la Torrentina i Muixeranga de Vinaròs. No obstant això, una d’elles no ha aportat informació sobre les vegades que ha fet cada figura. A més, també hi ha participat el Corball Colla de Cultura Popular de l’Alacantí, ja que entre el seu repertori també hi trobem construccions muixerangueres. Tot plegat, és una mostra, si fa o no fa, d’un terç del total de les colles que servirà per aproximar-nos al fet muixeranguer, al seu estat actual i a conèixer-lo millor.
A l’hora de fer un seguiment de les colles o d’analitzar-ne la continuïtat i el creixement, es posa de manifest una manca important de gestió de dades internes: figures carregades i descarregades, intents, caigudes, seguiment del volum d’assistència als assajos, massa social, etc.
L’elaboració d’estadístiques internes és bàsica per tal de conèixer més al detall la colla i observar-ne l’evolució amb el pas dels anys.
Figures
A voltes, la manera de classificar les construccions resulta un pèl complicada. Per aquest motiu s’ha decidit formar dos grans grups de figures:
- Pinets i família de les torres
- Jocs d’alcides, figures plàstiques i altres construccions.
A més, alguna muixeranga també ha presentat a plaça figures infantils (formades íntegrament per xicalla), pel que s’ha estimat més presentar-les a banda.
Els noms que s’han donat a les figures són els que s’utilitzen de forma tradicional a la vila d’Algemesí, bressol i epicentre de la cultura muixeranguera. Per a aquelles figures que no es fan a Algemesí, s’ha establit el criteri d’anomenar-les com ho fan a la majoria de les set colles que han presentat l’informe.
En les infografies es presenten les figures que aquestes muixerangues han descarregat en actuació, les caigudes que s’hi han produït i alguna observació que s’ha considerat adient.
Com s’aprecia, les dades no apareixen desglossades, sinó en el conjunt de totes les colles. S’ha presentat així la informació per tal d’evitar la comparació entre formacions, la qual cosa podria fomentar la competitivitat.
Considerem que la vàlua de les taules no radica en el nombre de figures descarregades (ja que no hi ha amb què comparar-les i el sumatori de les 6 muixerangues que presenten resultats és del tot insuficient), sinó més bé en ficar de manifest l’ampli ventall de construccions, el qual és una mostra clara de la riquesa etnològica i cultural que són les muixerangues. El repertori de figures és molt ampli: n’hi ha més de 60 diferents.
A més a més, aquest informe ha servit també per evidenciar algunes mancances que el món muixeranguer ha de millorar, com ara el recopilatori de dades per part de totes les colles o bé la manca de criteri únic a l’hora de referir-se a les figures. És cert que la majoria de vegades es pren com a referència els noms de les construccions que es fan servir a Algemesí, no obstant això, no sempre s’aplica aquest criteri. A més, és ben conegut que aquest ventall de figures està en expansió; algunes colles n’inventen de noves i/o adapten les existents a les possibilitats de la colla i donen lloc així a la creació de noves construccions i nous noms. Com a conseqüència, ens trobem un repertori confús i complicat fins i tot per als muixeranguers més formats.
D’entre les dades proporcionades per les set muixerangues esmentades amunt, es destaquen algunes construccions que adquireixen nomenclatures diverses i que provoquen confusió:
Alcoià (2-2-1): Sueca i la Conlloga practiquen aquesta figura, però els de Castelló l’anomenen sempre Alcoianet.
Alcoianet: l’estructura 3-2-1 es coneix per la Torrentina, Alacant i la Conlloga com a Alcoianet. Vinaròs, en canvi, l’anomena Castell.
Campanar: és un quadre plàstic que fan els Negrets de l’Alcúdia format per dos Roscanes (4-3-1-1) i una Campana (4-3-1). Al mateix temps, és un figura de 5 altures que feia la desapareguda muixeranga de Carcaixent i que tenia l’estructura 8-6-3-1-1, és a dir, la mateixa estructura de l’Alta de 5 antiga d’Algemesí, la qual va perdre dos baixos amb el pas del temps i finalment quedà 6-6-3-1-1. La Safor també fa una figura que rep aquest nom a l’estil de la torre de Sueca i Castelló (2-2-2-1).
Castell de 4 (3-3-3-1): figura creada per la Nova muixeranga d’Algemesí que a l’Alcúdia es coneix com Castellet.
Fadrí (3-3-2-1): l’han dut a plaça la Conlloga de Castelló (que és qui li va donar el nom) i també la muixeranga de Sueca i la Torrentina. Hi ha colles (que no han respost l’enquesta) que l’anomenen Alcoianet doble o fins i tot Castell.
Pinet: és la manera més genuïna de referir-nos a estructures amb un únic membre a cada pis. Pinet (1-1-1), Pinet doble (1-1-1-1) o fins i tot Pinet de 5 (1-1-1-1-1). Bona part de les muixerangues consultades es refereixen a ells com a pilars.
Torre: nom genèric amb què s’anomenen les construccions humanes que els de Castelló i Sueca identifiquen amb l’estructura (2-2-2-1), per analogia a la torre castellera, que té a cada altura del tronc i peu dues persones. Per a Vinaròs, la torre és amb 4 baixos (4-2-1-1).
Remat d’alta clàssica (4-2-1-1): així anomena la Conlloga el pom de l’Alta clàssica (4-4-2-1-1) de 5 altures. Com ja hem dit, Vinaròs coneix aquesta estructura com a Torre.
Remat de morera (2-1-1-1): així anomenen a Castelló el que a Vinaròs en diuen Morera de 4. Vinaròs també fa la morera de 3 altures (2-1-1).
Torreta o torreta sense desplegar: és una figura creada per la Nova d’Algemesí que té l’estructura 5-3-1-1. Amb aquest nom la coneixen i la practiquen Alacant, la Conlloga, la Jove i la Torrentina. En canvi, Negrets anomena Torreta l’estructura 4-4-2-1. Sueca, per la seua banda, anomena torreta el 3-3-1-1, que era com ho feia la Conlloga en els seus inicis perquè no tenia prou gent per fer-la amb 5 baixos.
Torreta de 5 (4-4-2-1-1): així anomenen els Negrets el que la Conlloga i la Nova d’Algemesí coneixen com a Alta clàssica.
Torreta desplegada o Desplegada (4-2-1-1): Vinaròs l’anomena Desplegada, els Negrets i la Jove Torreta desplegada i la Conlloga es refereix a aquesta figura de les dues formes, tot i que per abreujar acostuma a dir-li simplement Desplegada. En canvi, Sueca diferencia entre Torreta desplegada (4-2-1-1) i Desplegada (3-3-1-1).
Xopera: nom més comú pel que es coneix la figura de 5 altures 6-4-2-1-1, creada per la Nova. A l’Alcúdia s’anomena Florentina.
Queda de manifest, doncs, que en un futur convindria desfer les ambigüitats i buscar un consens per a una denominació comuna a totes les formacions que no done lloc a malentesos o falses interpretacions.
- L’Anuari Muixeranguer 2016: les lesions.
- L’Anuari Muixeranguer 2016: vida social.