A la casa pairal de Teodor Llorente, vora el barranc dels Algadins, ens rep Marcos Castell, nou mestre de la Muixeranga d’Algemesí. Coincidim amb la visita d’una delegació de la colla Jove Xiquets de Tarragona. Així doncs, magnífic ambient muixeranguer i casteller per conversar amb qui es defineix com a muixeranguer de cap a peus. Castell ens explica els reptes que es planteja com a mestre i com veu el nou moviment muixeranguer.

Conta’ns un poc la teua trajectòria en la Muixeranga d’Algemesí. Ets muixeranguer de tota la vida?

Bo, el meu avui era bastoner, i el meu pare volia començar en la festa però li pegava més el fer de muixeranguer. Començà de muixeranguer, el meu germà major també i jo, segons em diu mon pare perquè jo no ho recorde, als tres anys ja vaig eixir en la processó. Segons ell, un xiquet mai no es perdia en la processó. Ma mare no ho veia clar del tot, però allí estava. Fins el dia d’avui puc dir que mai en la vida m’he perdut una Mare de Déu, fins els 42 anys. He eixit també en les divuit Trobades d’Algemesí. Em sent muixeranguer de cap a peus…muixeranguer a tope.

T’havies imaginat alguna vegada ser mestre?

Mai de la vida. No ho havia pensat, però en anar les coses conforme anaven el grup de trenta persones que ens ajuntàrem decidírem que em posara al capdavant. Jo, donant-ho tot, perquè crec que puc donar molt a la muixeranga, vaig decidir tirar-me avant. I no res, ací estic, per a donar tot el que puga i fer que la Muixeranga cresca com la millor de la Comunitat Valenciana, que pense que pot arribar a ser.

Necessitava canvis, la Muixeranga d’Algemesí. Quins?

Si no modernitzar-la, sí actualitzar-la al fet muixeranguer que hi ha avui dia.

Nosaltres sempre hem estat el ball d’una processó que hem eixit el 7 i 8 de setembre, i tampoc no volem fer més del que estem fent, allò que fa la resta de muixerangues valencianes.

Però sí agafar i treballar d’altra forma, com en l’equip de premsa que ara tenim, més tècnica als assajos, fer que el muixeranguer es trobe útil, una cosa molt important. Fer que quan anem tots junts ja no siga només muixeranga, si no que siga una dia de germanor i d’estar a gust.

Et vas estrenar a l’entrada cristiana d’Alcoi. Sensacions?

Va ser un dia gran, el que més vaig gaudir va ser veure els muixerangueros contents. Quan un muixeranguer aplaudeix és quan saps que està content i està a gust. Això, veure que les figures eixien, que tot anava perfecte i que la gent flipava amb les nostres figures…va ser un dia de molta alegria.

En quin estat de forma, si es pot dir així, trobes la colla?

Home, la Muixeranga sempre ha estat en un estat bo. No puc dir que haja tingut un mal estat de forma. El que hem volgut fer ho hem fet. L’Alta de Sis, la Tomasina, la Morera, el Pi de Cinc. Crec que hem estat pioners en totes les muixerangues, n’estic segur. La primera en fer el Pi de Cinc, l’Alta de Sis, la Tomasina, la Morera. La veig en un estat actual bo per a poder provar coses. El que cal és fer que la gent se senta útil, s’involucre. Ho estem fent des del primer dia que vaig començar d’assaig.

Molta gent que portaven molts anys en la muixeranga sense pujar, els estic fent pujar i funcionen. S’adonen que també valen per això.

Així que la veig bé i estic segur que va a anar a millor, anem a pujar una altura més i fer coses noves.

Arriba Marcos Castell, la primera cosa que diu és que faran l’Alta de Set i esvalota el món muixeranguer. Ho veus clar?

És una cosa que anem a provar-la. No et diré que l’anem a fer, perquè no es pot dir al 100%, però ja tenim al cap qui va a pujar, qui va a provar-la. Jo mai faré una muixeranga arriscant que la gent caiga. Si veig que no es pot fer no es farà. Però estic segur que es podrà fer, o enguany o altre any, perquè només portem tres mesos en la junta i és molt prompte. Jo he fet l’Alta de Sis i sé que arribarà el moment que es podrà fer la Setena. Amb la gent que toca, llevant-li pes i controlant les altures es pot fer.

Més de set altures no crec que es puguen fer, la de sis ja costa molt. Però sí fer unes quantes figures alhora: Tomasina amb quatre Torretes al costa, Tomasina amb quatre Pinets, que queda molt bonic, o una Sénia amb més gent…però més cap a dalt no crec que puguen anar les muixerangues. Però sí es poden fer coses noves visualment boniques.

Com es viu la rivalitat, si es pot dir així, amb la Nova Muixeranga?

Per nosaltres no hi ha rivalitat. Hi ha un pique sa. Crec que ha vingut bé l’aparició al poble de la Nova Muixeranga d’Algemesí, fomenta un poquet la competitivitat. Tinc amics en la Nova i no hi ha cap problema, ni crec que ells el tinguen amb nosaltres. Ara bé, és normal que ens mirem els uns als altres i que vulguem ser els millors.

Com veus el nou moviment muixeranguer, l’eclosió dels darrers anys?

Em pareix perfecte que la Muixeranga d’Algemesí i Nova Muixeranga haguen servit d’espill a altra gent per a fer les figures que fem. I que la Comunitat Valenciana tinga unes bones colles de muixeranga i que tot vaja amunt. Que no es quede només en les dos d’Algemesí, que n’hi hagen moltes més.

Creus que en determinats moments les noves colles han de estar més atentes a la tradició? Com veus eixe equilibri entre allò nou i el que és tradicional?

Sincerament, no m’agradaria que a tot se li diguera muixeranga.

D’alguna manera la muixeranga l’hem creada ací, a Algemesí, m’agradaria que si algú vol dir-se muixeranga faça allò que es fa a Algemesí, amb un respecte pel nom que nosaltres li hem donat a les coses.

Caldrà en algun moment una federació o coordinadora de muixerangues?

És precís, amb el moviment que hi ha i les més de vint colles existents. Cal establir un consens tots junts, que tots treballem de la mateixa forma. Que no es canvie la forma de fer muixerangues.

I el món casteller, com el veus?

Molt bé. Fan figures de moltes alçades, tenen molta tècnica, altra forma de treballar. Però tampoc no ens hem de fixar en ells, nosaltres tenim ací les nostres arrels i la nostra forma de fer muixerangues. Són dues coses diferents, cadascú en fem una i són ben boniques. Però vaja, els veig en una forma bestial i una tècnica molt bona. Tenim coses a aprendre d’ells i ells de nosaltres.

Quan et fiques al llit, ja has començat a pensar en la Mare de Déu?

Quan em fique al llit, quan em sec a taula…[riu] la veritat és que aquests mesos que porte el cap em va a més de mil. En com fer que funcione, que la gent estiga contenta, que la Muixeranga faça figures noves, figures de treure’s el barret. La veritat, li pegue moltes voltes al cap, no sabia que anava a ser tan bèstia.

Acabem amb el Marcos muixeranguer: la teua figura preferida?

Te’n podria dir vàries. La més bonica, o la que veig que més impressiona la gent, és la Tomasina. S’alça a poc a poc i de ser baixeta acaba arribant a una bona altura. L’Alta de Sis m’agrada molt, la Sénia, la Morera…m’agraden totes, però si n’haguera de triar una, la Tomasina.

I la melodia de la Muixeranga d’Algemesí, després d’haver-la escoltat tantes vegades, encara t’emociona?

Em posa els pèls de punta [riu]. El 50% és la muixeranga i el 50% és la música. Una muixeranga sense música no arriba a tindre el sentiment que ha de tindre.