Kassim Carceller, membre de la Muixeranga de Castelló, ens presenta l’Anuari Muixeranguer 2016. Amb les dades rebudes de set colles, Carceller presenta un informe amb infografies dividit en tres parts: figures, publicat anteriorment, lesions, que presentem avui, i evolució del nombre de membres. L’Anuari pretén presentar anualment una radiografia del moviment muixeranguer: esperem que en la propera edició més colles aporten dades.
Sinistralitat de les muixerangues
Per tal d’avaluar el grau de sinistralitat de l’activitat muixeranguera tindrem en compte el nombre de lesions i la severitat o gravetat d’aquestes durant un període de temps concret, en aquest cas, l’any 2016. La severitat d’una lesió respon al temps en què una persona lesionada romandrà inactiva fins que torne a incorporar-se al grup. Autors com Walden (2004), Fuller (2006) o Noya (2014) coincideixen a classificar la severitat de les lesions en mínimes (3 dies o menys), lleus (4 – 7 dies), moderades (8 – 28 dies) i severes (més de 28 dies). A continuació es mostra la sinistralitat muixeranguera global de 2016 partint d’aquesta classificació científica.
Els resultats que es presenten a continuació obeeixen a l’activitat desenvolupada durant el 2016 de la Muixeranga d’Alacant, Conlloga Muixeranga de Castelló, Jove Muixeranga de València, Negrets de l’Alcúdia, Muixeranga de Sueca, Muixeranga la Torrentina i Muixeranga de Vinaròs. Per tant, no partim ni de bon tros de la totalitat de les muixerangues, sinó més bé podríem dir que les colles participants representen una mostra del conjunt de la vintena de muixerangues existents. Per aquest motiu, l’estudi no té major pretensió que fer una aproximació al que ha estat l’any 2016 per al conjunt d’aquestes muixerangues.
Al llarg del 2016, aquestes colles han fet 142 actuacions, en les quals han descarregat 809 figures. D’aquestes, 153 eren quadres plàstics (figures compostes per més d’una construcció i carregades de manera simultània). No obstant això, en l’estudi del càlcul de la sinistralitat s’ha analitzat cadascuna de les figures que componen els quadres plàstics com una sola, sense tindre en compte si hi havia més d’una construcció.
Els resultats ens indiquen que aquestes muixerangues fan una mitja de 5,7 figures per actuació. Tenim casos ben dispars: la Torrentina en fa una mitjana de 4 per actuació i Sueca en fa 8,5.
En un any, les sis colles han tingut una exposició en actuacions d’unes 108 hores. Habitualment, aquestes muixerangues dediquen una mitjana de 45 minuts a cada actuació, tot i que la xifra és poc representativa perquè conviuen diferents models d’actuació: actuació individual, trobades amb moltes colles, cercaviles… i els temps d’exposició canvien molt, des d’actuacions de 20 minuts fins a 3 hores i mitja.
S’ha fet una aproximació el més acurada possible a la durada dels assajos i la periodicitat d’aquests. Ara sabem que, durant aquest 2016, aquestes colles han invertit unes 642 hores a assajar. Totes sis assagen una volta per setmana, tot i que ocasionalment poden fer alguna convocatòria extra. Només Vinaròs fa dos assajos durant una part de la temporada. La temporada d’assaig dura entre 10 i 11 mesos i dediquen a cada assaig entre 2 hores i 2 hores i mitja.
Índex de caiguda
Com hem indicat, s’han descarregat 809 figures i n’han caigut tan sols 7. Per estudiar el volum de caigudes s’utilitza l’índex de caiguda (IC). La fórmula estandarditzada des de fa anys al món casteller es calcula dividint el nombre de caigudes entre els intents de construcció de les figures. Consideren intent a partir del moment en què sona la gralla. Els castellers tenen un IC baix, només el 5 % dels intents acaba en caiguda. Per a aquest informe, l’índex de caiguda muixeranguer s’ha calculat, per falta de dades, dividint les caigudes (7) entre la suma de les figures descarregades i caigudes (816). Això ens indica un IC mínim: tan sols un 0,86 % d’aquestes figures han acabat per caure. Si sabérem el nombre d’intents, ben segur que aquest percentatge, que ja és baix, ho seria encara més.
Sinistralitat en actuacions
De les 7 caigudes sofertes, 6 van ser en construccions de 4 altures i 1 en una de tres neta. Dues de les caigudes van tindre com a resultat una contractura muscular entre mínima i lleu, i les altres cinc no van ocasionar cap tipus de lesió.
Sinistralitat en assajos
S’han produït 4 caigudes amb lesió, una de les quals va ocasionar una lesió que, segons aquesta classificació, està considerada com a greu (trencament de la govanella amb una baixa d’un mes). Les tres restants van ser lesions de gravetat mínima o lleu. En un d’aquest casos, la persona que va caure va quedar coixa durant uns dies i les altres dues van quedar amb molèsties per un mal moviment, ja que no van arribar a caure ni tampoc tenien ningú a sobre.
Sinistralitat comparada
Una forma de valorar el grau de perillositat d’una pràctica física, esportiva o no, és analitzar la seua sinistralitat de manera comparada amb altres activitats físiques. De tal forma, s’estableixen criteris estàndard que faciliten les comparacions. A continuació s’aprecia el número de lesions de diferents activitats per cada 1000 hores de pràctica. Les muixerangues de l’estudi pateixen entre 18 i 19 lesions per cada 1000 hores d’actuació; en canvi, en temps d’assaig, només 6 lesions per cada 1000 hores. Els castellers pateixen més del doble de lesions (44), que queden lluny de les 300 i 410 lesions per cada 1000 hores del bàsquet i l’handbol, respectivament. Pel que fa al futbol, les dades varien molt en funció de l’estudi. En tot cas, el rang de lesió és molt més elevat que el de les muixerangues, fins i tot en el millor dels casos: entre 50 i 560. A l’escola n’hi trobem 650, 100 vegades més que les que ocorren als assajos muixeranguers.
Una altra manera de comparar la sinistralitat entre disciplines és partir d’una mateixa mostra, en aquest cas 1000 persones, que practiquen una activitat física durant un any. Les 6 muixerangues que aporten tota la informació de l’informe ens indiquen que plegades tenen una mitjana d’assistència de 168 persones a l’assaig i de 189 a les actuacions. Recordem que en un any s’han produït 4 lesions en assaig i dues en actuacions. Si aquest resultat l’extrapolem a 1000 muixeranguers, observem que hi hauria 23,81 lesionats en assajos i 10,58 en actuacions. En el conjunt de l’activitat muixeranguera hi hauria 16,81 lesionats. En el següent gràfic podem comparar aquesta xifra amb d’altres que hem trobat en l’informe El risc dels Castells (gener 2011), publicat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Finalment, es presenta un nou gràfic que indica quin percentatge de les lesions es correspon al grup de les greus dins de l’activitat muixeranguera (en el cas d’aquestes 6 muixerangues només se n’han patit un cas en tot l’any) i el compara amb el del futbol, el ciclisme, els castells, l’handbol, el karate, el rugbi i l’escola.
Conclusions
Malgrat que la mostra de muixerangues i muixeranguers és molt baixa i en cap cas pot ser concloent, és ben cert que s’aprecia un índex de lesions i una sinistralitat molt baixos. Després d’analitzar-los des de diferents patrons, els resultats apunten que la pràctica muixeranguera té menys risc que altres activitats físiques, entre elles la castellera. Per descomptat, aquesta és una primera pedra en l’estudi de la sinistralitat, el percentatge de lesions i l’índex de caiguda de les muixerangues i calen estudis més extensos i precisos per tal de conèixer en més profunditat la part menys agradable de qualsevol activitat física: les caigudes i les lesions.
- L’Anuari Muixeranguer 2016: les figures.
- L’Anuari Muixeranguer 2016: vida social.