Joan Bofarull, col·laborador habitual de Temps de Muixeranga, fa una repassada exhaustiva de la presència de muixerangues en territori valencià i de l’ús del mot muixeranga, per tal de demostrar que no és exclusiu d’Algemesí.
Fa poc temps que he publicat el llibre Les muixerangues valencianes, on recullo informació de les muixerangues que hi ha al País Valencià, tan les tradicionals com les creades fa poc. Però hi ha gent que creu que l’única muixeranga que existix és la d’Algemesí i que totes les altres han de ser desposseïdes d’aquest nom. Fins i tot s’ha dit que aquesta generalització, l’ús de la paraula “muixeranga” fora d’Algemesí, era un invent meu, una novetat d’aquest llibre. Estic d’acord en què existixen diverses muixerangues, però no em puc atribuir el mèrit (o la culpa) d’haver inventat aquesta idea. En aquest text aportaré alguns exemples de les persones, associacions i mitjans de comunicació que l’han utilitzat fins ara; no és exhaustiu, però espere que siga suficient.
L’any 1934, Joan Amades parlava de les moixigangues d’Igualada, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Carcaixent i Algemesí, i deia: la Moixiganga, amb variades corrupcions de nom com Muixarranga, Muixeranga, Moixiranga, havia estat molt comuna per terres de València; nosaltres, sols tenim dades concretes de les dues variants que hem indicat [Carcaixent i Algemesí]. Aquí no tractarem la confusió entre moixiganga i muixeranga, que ja fou objecte d’un altre article.
La Gran Enciclopedia de la Región Valenciana defineix la paraula “Muixeranga: f Comparsa que participa en la processó religiosa de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut, a Algemesí. Té lloc en diverses localitats de les províncies d’Alacant i València. L’any 1976 Jordi Morant, parlant de l’origen dels castells, deia: a les províncies del regne valencià, de molt antic, existiren unes danses o moixigangues castelleres a Algemesí, Torrente, Peníscola, Sagunt, etc.
Salvador Seguí i altres folkloristes, estudiant la Mojiganga de Titaguas, afirmaven: este tipo de danza plástica tiene en Valencia antigua tradición, pues, aunque en Sagunto ya no quede recuerdo de ella, existen documentos probatorios de que se representó en otras épocas. En otra comarca más al sur (Ribera de Júcar), la encontramos viva, siendo ininterrumpidamente interpretada en Algemesí, seguramente desde el siglo XVIII. La poco conocida Mojiganga de Titaguas, en la comarca de los Serranos, y de la cual no hemos conseguido ningún documento que nos pruebe su antigüedad, nos vendría a demostrar que esta costumbre de hacer castillos o torres humanas pudo ser común a diferentes localidades y comarcas valencianas.
María Ángeles Arazo i Francesc Jarque, en un llibre sobre les festes valencianes, descrivien així el castell dels Dansants de Peníscola: aparecen de nuevo los danzantes para ejecutar con precisión, con armonía, con total pericia, una “torre humana” similar a la “muixeranga”, pero en lugar de un niño como cúspide es un muchacho que dedica lindezas a la Virgen. I Cèlia Camps deia: Entonces vuelven a intervenir los mozos vestidos de chicas antiguas, formando una torre humana parecida a la descrita en la “Muixeranga“ de Algemesí.
L’obra col·lectiva Món casteller parla extensament de la muixeranga d’Algemesí, però també explica que: Al Baix Maestrat es troba Peníscola, i coneixem alguna fotografia (…) que mostra un castell net (és a dir, sense pinya) de tres pisos fet per penisclans. Al pis de baix hi ha tres individus, com al pis de sobre; i al pis superior només hi ha un xicot, dret, que, segons tenim entès, recita uns versos a la Verge de l’Ermitana i que aquesta dansa que té lloc a Peníscola (el Baix Maestrat), semblant a la “danza“ de Titaguas.
Amb la recuperació de la democràcia, l’Ajuntament de l’Alcúdia es proposà recuperar la dansa dels Negrets, que no es ballava des del 1954. Per a despertar entre els veïns els records d’aquest ball i el desig d’imitació, contractà la Muixeranga d’Algemesí. El programa de les festes de 1979 anunciava: Entrà de la Mare de Déu, des de l’Hort de Manus. Actuaran les comparses de dansadors, carxofa, i el Grup de Danses de l’Alcúdia, amb la col·laboració de la “Muixeranga” d’Algemesí. Al llibre Fem pinya, Eloi Miralles descrivia la muixeranga d’Algemesí i afegia: hom creu que enguany, a més d’Algemesí, hi haurà “Muixeranga” a l’Alcúdia de Carlet. Quan es van recuperar els Negrets, el programa de festes explicava: “Els Negrets“ o “Moixeranga de L’Alcúdia“, és una de les comparses més antigues i alhora més ràpidament oblidades. (…) N’és una dansa molt semblant a la Moixeranga d’Algemesí. En els anys següents, els Negrets tingueren dificultats per a trobar dolçainers i els anaren a buscar a Algemesí. Quan els músics veieren que els Negrets alçaven la campana, tocaren la melodia de la muixeranga d’Algemesí. Observeu com diferents persones consideraren que els Negrets de l’Alcúdia eren el mateix que la muixeranga d’Algemesí, o tradicions semblants. Més endavant es recuperaren els Negrets també en Alzira. Com que no es tenia cap informació de la coreografia, imitaren el ball dels Negrets de l’Alcúdia i una figura de la Mojiganga de Titaguas, la eme. En aquest cas s’identifica els Negrets d’Alzira, els de l’Alcúdia i la Mojiganga de Titaguas.
L’any 1995 Fermín Pardo, un dels principals experts en música tradicional valenciana, publicà un inventari de les Danses rituals i processionals. Aquestes danses estan classificades en diferents grups, un dels quals és: Moixerangues. La formació de torres humanes i composicions plàstiques com a espectacles de carrer va ser un costum molt estès en distintes ciutats i viles valencianes». Hi descriu breument la muixeranga d’Algemesí i les tradicions semblants que de Titaguas, l’Alcúdia, Alzira, Carcaixent, Peníscola, Calles, Chulilla, Domeño, Torrent, Llíria, Silla i València.
Per a celebrar el seu 25 aniversari, la Muixeranga d’Algemesí va publicar un llibre. Vicent Josep Escartí hi va escriure: La muixeranga dels d’Algemesí, avança acompanyant la Mare de Déu. En un altre temps, aquest ball dels valencians, com es coneixia aquesta mena de manifestacions dansaires a l’altra banda de la Sénia, devia córrer no només pels carrers de la nostra localitat, sinó pels de tots els pobles riberencs, o per bona part d’ells. I acaba amb una proposta, que podríem qualificar com a profètica: I tant se val, des del meu punt de vista, si comencen a fer muixerangues a Vinaròs, Sagunt o Cocentaina. Valencians són ells i valencians som nosaltres. I la muixeranga és un patrimoni popular -del poble- impossible de privatitzar. En aquell mateix llibre, Josep-Antoni Domingo diu: Sobre la presència de muixerangues a altres pobles del País Valencià, cal citar Peníscola, Titaigües i, segons els més recents descobriments dels estudiosos locals, també l’Olleria. I també Eloi Miralles: Hem pogut veure -en els casos citats de Torrent i de Titaigües- que el concepte de moixiganga era igualment comú i compartit al País Valencià. (…) Tot i això també cal citar que fa uns pocs anys, a la propera vila riberenca de l’Alcúdia, van recuperar la seva pròpia muixeranga -coneguda amb el sobrenom d’Els Negrets- i que des de fa no gaires mesos, a la localitat de l’Olleria han organitzat allò que anomenen popularment com a Ball dels Locos, a càrrec d’uns nounats moixiganguers de la vall d’Albaida.
Efectivament, l’any 1996 s’havia fundat el Ball de Locos de l’Olleria, que barrejava els conceptes de muixeranga, ball de valencians i castells. El Ball de Locos es van presentar explicant que Al País Valencià, en canvi, s’ha perdut totalment aquesta tradició, excepte a Algemesí on es realitza la Moixeranga, i a Titagües on fan la Mojiganga. L’any passat, però, va ressorgir una nova colla a l’Olleria.
El llibre Valencia pintoresca y tradicional té un capítol que comença així: La Muixeranga: este es el nombre que recibe una danza popular que se baila en varios lugares de las provincias de Alicante y Valencia, aunque es en Algemesí donde ha alcanzado mayor popularidad.
El programa de les festes de la Salut d’Algemesí de l’any 1999 incloïa un text d’Antoni Atienza que comença dient: La Muixeranga, com tots sabem, és ú dels balls més característics de la Processó de la Mare de Déu de la Salut. Molt s’ha parlat en torn al seu origen, i a la seua difusió per terres catalanes. Però crec que s’ha parlat molt poc de la presència de Muixerangues a altres comarques valencianes. Atienza classifica les muixerangues en històriques (Llíria, Sagunt i Requena), les vives (Titagües, Xiva i l’Olleria) i les que no incorporaven torre (Silla, Picassent i Torrent). L’article concloïa: com es pot vore, la Muixeranga és més que la Muixeranga d’Algemesí. És una costum ben antiga, ben arrelada i molt difosa per les comarques valencianes.
El 1997 es fundà la Nova Muixeranga d’Algemesí i el 2000, aquest poble celebrà la primera Trobada de muixerangues, amb les dos muixerangues locals, el Ball de Locos de l’Olleria i els Castellers de Vilafranca. R. Peris, en el diari Levante explicava: La tradición sentó sus bases en las comarcas de la Ribera, ya que existen referencias sobre la existencia de grupos de muixeranguers en Sueca y l’Alcúdia. (…) En otras comarcas valencianas también existen pruebas de la existencia de muixerangues. (…) Los componentes de El Ball dels Locos de l’Olleria aportaron la innovación de un joven grupo que intenta rescatar la tradición de les muixerangues en la comarca de la Vall d’Albaida. Fa un any, el president de la Nova Muixeranga feia balanç de les trobades d’Algemesí: Durante los 17 años que se ha celebrado este ya tradicional certamen, han actuado en la plaza algemesiense más de una treintena de colles muixerangueres o castelleres de Cataluña o la Comunidad Valenciana.
Estanislao Jordá, de Sollana, recordava en les seues memòries com un dia de festa, per allà a l’any 1877, la seva casa s’omplí de gent por haber llevado la Muixeranga de Albalat de la Ribera, de donde es natal mi padre; que la componían 17 hombres.
El 2002 es va fundar a Gandia la Muixeranga la Construcció de la Safor, la primera colla de fora d’Algemesí que es batejava amb el nom de muixeranga, que explicava: a la Safor, aquesta tradició, perduda durant més d’un segle, va tornar a veure la llum l’any 2002, gràcies a l’empenta d’un grup de gent compromesa amb la recuperació de la cultura popular i gràcies, també, a l’ajuda de colles muixerangueres de comarques veïnes com el Ball dels Locos de l’Olleria (la Vall d’Albaida) i la Nova Muixeranga d’Algemesí (la Ribera).
L’any 2002 Antoni Ariño explicava els tipus de balls típics valencians: la muixeranga: El alzamiento de torres humanas o castillos era la culminación de numerosas danzas y cuadros plásticos ejecutados en las procesiones. (…) Entre los bailes de esta clase que todavía perduran cabe destacar la célebre Muixeranga d’Algemesí, la danza de los Dansants de Peníscola, el Ball dels Locos de L’Olleria -recuperado el 1996- y la Dansa dels Negrets de L’Alcúdia.
L’any 2003 Josep Vicent Frechina publicà un article titulat Les moixigangues valencianes. Frechina descriu els Dansants de Peníscola, el ball de Locos de l’Olleria, els Negrets de l’Alcúdia i la Muixeranga d’Algemesí, i esmenta notícies històriques de 15 pobles més.
Salvador Vila donà a conèixer un text del 1798 on l’Ajuntament de Sueca demana permís per a celebrar una festa i que: delante de la procesión, a corto espacio de su Cruz, vayan dos o tres Danzas (…) con Torneos y Mojigangas, como se hace en essa ciudad de Valencia y en la Processión del Corpus, en las de sus parroquias, en la procesión de Nuestra Señora del Carmen y en otras particulares i una altra del 1875 en Gandia: Bayle de la mojiganga de veinte individuos y un niño del gremio de albañiles. En articles successius, parlà del Ball dels Locos de l’Olleria, la Mojiganga de Titaguas, els porrots de Silla i les torres humanes de Chiva, Algemesí, Forcall, Peníscola i l’Alcúdia. Des de l’any 2004, edita la pàgina web muixeranga.info, que parla de totes les muixerangues valencianes.
L’any 2004 els Negrets de l’Alcúdia es van renovar, després que l’any anterior no havien participat en la seua festa major. Ho vaig explicar així: Els Negrets són una de les poques muixerangues valencianes que, amb algunes interrupccions, han sobreviscut fins als nostres dies. Més endavant el diari El Punt – Avui s’hi referia amb el titular Una muixeranga farcida de negrets.
Albert Alcaraz va publicar un llibre on estudiava la muixeranga d’Algemesí i una gran quantitat de tradicions que se li assemblen, classificades en diferents grups. Per exemple un capítol es titula Muixerangues valencianes. La Mojiganga de Titaguas i els Negrets de l’Alcúdia. Aquest llibre va ser editat per l’Ajuntament d’Algemesí.
Tomàs Peris donà a conèixer la Muixeranga d’Albalat: Algemesí ha tingut l’encert de mantindre viva la Muixeranga, abans molt estesa per tota la comarca, que ha quedat com la dansa més emblemàtica de la Ribera, fins esdevindre un potent símbol identitari. I, en una nota al marge, afegia: Al principi del segle XX, encara subsistia la Muixeranga d’Albalat de la Ribera [i] la de Carcaixent.
L’any 2005 es celebrà a l’Alcúdia el primer Aplec de Muixerangues. Hi participaren els Negrets de l’Alcúdia, la Nova Muixeranga d’Algemesí, la Muixeranga de la Safor i el Ball de Locos de l’Olleria. Aquestes colles formaren la primera Federació de Muixerangues i en els anys següents celebraren aplecs als seus pobles respectius.
Oreto Trescolí i Germán Porras, estudiant la festa major de l’Alcúdia, comparen els Negrets amb les muixerangues d’Algemesí, Sueca, Carcaixent, Alzira, l’Olleria, Peníscola, Gandia, Forcall, Picanya i València.
L’any 2007 vaig publicar el llibre L’origen dels castells amb un capítol dedicat a Les muixerangues del País Valencià. Les muixerangues eren classificades en tradicionals (tot i que encara no utilitzava aquesta paraula): Algemesí, l’Alcúdia, Peníscola, Forcall i Titaigües; noves: l’Olleria, Gandia i Sueca; i documentades històricament: Carcaixent i Alzira. També parlava d’altres tradicions relacionades amb la muixeranga: els pals de pollastre, el ball de Torrent i les festes de folls.
En Carcaixent es formà una muixeranga que tingué una vida bastant breu. David Vidal explicava: Tras cerca de noventa años sin levantarse torres humanas al son de la dolçaina y el tabal durante la procesión del Corpus Christi de Carcaixent, de nuevo el domingo se recuperó este baile tradicional. (…) De todo lo encontrado en los archivos se deduce que la tradición en Carcaixent no fue como en Algemesí, L’Olleria o Peñíscola, porque cuando se murió el último de los maestros se perdió la tradición y desapareció. Més endavant, es formà la Muixeranga de València. Paco Blai, el seu president, explicava: La llegada a la ciudad de Valencia de la muixeranga era inevitable.
Víctor Maceda, en un llibre sobre festes valencianes, descrivia la muixeranga d’Algemesí i afegia: Hi ha més muixerangues a Peníscola (Baix Maestrat), l’Alcúdia (Ribera Alta), Sueca (Ribera Baixa), Silla (Horta), Gandia (Safor) i l’Olleria (Vall d’Albaida), però la més coneguda és la d’Algemesí.
Núria Cadenas descrivia la recuperació i creació de noves muixerangues d’aquesta manera: Les onades recuperadores dels anys 70 i 80 van tornar a alçar torres a Titagües, i a l’Alcúdia, amb els seus famosos Negrets, van impedir que quedés un setembre sense muixeranga a Algemesí. Els 90 van reprendre amb nou impuls la festa a l’Olleria (i ara ja hi té consolidat el seu ball de locos), la van fer créixer a Algemesí (…), la van escampar amb desinhibició i van acabar arribant a Gandia, a Sueca, a València, a Pego, Silla, Carcaixent…
Al primer Simposi Casteller, David Castillo, Antoni Alminyana, Humbert Prokesh i Salva Vila presentaren una comunicació titulada El Moviment de Recuperació de les Muixerangues. En aquest text la paraula “muixeranga” surt més de 140 vegades aplicada a 17 municipis: Peníscola, Forcall, Pego, Gata, Oliva, Cullera, Algemesí, Sueca, l’Alcúdia, Titagües, l’Olleria, Gandia, Sueca, Silla, València, Xiva i Carcaixent. Hi trobem expressions com aquestes: Hi ha muixerangues pel nord, a Peníscola i Forcall, es consolidà la Muixeranga El Ball dels Negrets de l’Alcúdia; a Xiva, on queda una reminiscència d’una antiga muixeranga, etc.
En la segona i tercera edició del Simposi Casteller, vaig presentar dos treballs titulats Les muixerangues valencianes, avui i La incorporació de la dona en les muixerangues valencianes. Hi parlava de diferents grups, classificats en muixerangues tradicionals, intents de colles castelleres, noves muixerangues i pals de pollastre.
Gemma Aguilera explicava la crisi i recuperació de les muixerangues a Tornaveu: al País Valencià va anar desapareixent, salvant-se només en algunes poblacions com Forcall, Peníscola i Algemesí. Posteriorment, (…) la recuperació d’altres com el Ball dels Locos de l’Olleria, Els Negrets de l’Alcúdia o les colles de Muixerangues de Sueca, La Safor, Oliva, l’Horta Sud, Pego i València.
El febrer de 2014, els diaris El Punt Avui i vilaweb donaven a conèixer la notícia de la fundació de la Conlloga – Muixeranga de Castelló: Naix a Castelló la Conlloga-Muixeranga i Neix la Conlloga-Muixeranga de Castelló.
La creació de la Muixeranga d’Alacant fou notícia en la Revista Castells, que titulava: El fet muixeranguer s’expandeix cap al sud, David Belda explicava: sense l’ajuda de colles com la de Pego, la Nova d’Algemesí, la de Camp de Túria, Camp de Morvedre o la de Castelló (cadascú en la seua mesura) no hauríem avançat tant com hem avançat. Victoria Mora explicava la primera Diada de muixerangues en Alacant: Para arropar a la colla de Alicante que se creó hace un año llegaron doce agrupaciones de toda la Comunidad Valenciana entre ellas de la de Castellón, Valencia, Sueca, Algemesí, Cullera, Pego…. I Pau Chacón: L’expansió del moviment muixeranguer per tota la geografia del País Valencià s’ha completat avui a migdia amb la presentació oficial de la Muixeranga d’Alacant, en plena festa de les Fogueres de Sant Joan. I no ho ha fet sola, sinó acompanyada de pràcticament totes les colles en la I Diada Muixeranguera d’Alacant.
L’any passat es celebrà la segona diada: La II Diada Muixeranguera d’Alacant ha reunido esta mañana en Alfonso el Sabio a decenas de miembros de formaciones de toda la Comunidad, que han levantado emocionantes torres humanas, al ritmo de dolçaines y tabals, frente a la plaza de Luceros poco antes del disparo de la mascletà de Turís. (…) En este acto han participado muixerangas llegadas de Alicante, Valencia y Castellón.
L’any 2015 Escola valenciana convocà una manifestació en València. Els organitzadors anunciaven: La cercavila de la ‘Crida per l’escola que volem’ anirà encapçalada per la Nova Muixeranga d’Algemesí, la Muixeranga de Cullera, la Muixeranga de Sueca, la Muixeranga de la Safor, la Muixeranga de València, la Jove Muixeranga de València, la Muixeranga d’Alacant, la Congolla-Muixeranga de Castelló, la Muixeranga del Camp de Túria i la Muixeranga del Camp de Morvedre. El president d’Escola Valenciana declarava: El fenomen muixeranguer s’ha unit a la Crida amb una representació impressionant. Per a nosaltres era molt important la seua participació perquè les torres humanes valencianes són un tret valencià molt arrelat que simbolitzen el tarannà de l’escola que volem.
Kassim Carceller descrivia la Muixeranga d’Algemesí al blog Itineratur, i després afegia: También se conservó en las celebraciones religiosas de otros pueblos, como son l’Alcúdia, Peníscola, Forcall, Titaguas o l’Olleria. Jordi Armilla, a la revista Castells: Les dues colles d’Algemesí encapçalen el moviment muixeranguer al País Valencià, per història i per nivell d’aquesta tradició, de la qual hi ha referències escrites des del segle XVIII. En els darrers anys, el fet muixeranguer s’ha expandit com ha passat també al món casteller. Moltes viles han recuperat aquesta tradició i prop d’una vintena de poblacions valencianes compten amb muixeranga pròpia.
La Muixeranga de Sueca celebrà els seus deu anys amb una trobada. La pàgina web de l’Ajuntament narrava: En total han estat sis les colles assistents a aquest encontre, la Muixeranga d’Alacant, la Muixeranga de València, la Conllonga-Muixeranga de Castelló, la Muixeranga La Torrentina de Torrent, la Muixeranga de Cullera i l’amfitriona, la Muixeranga de Sueca. A més, l’acte també ha comptat amb la col·laboració especial de l’Associació Cultural La Xala de Sueca.
El diari El Punt Avui explicava la presentació d’una muixeranga en Torrent: Des de mitjan matí, les colles de muixarangues de Cullera, Sueca i València, fan de testimoni en la presentació de la nova Muixeranga “La Torrentina”, que recorrerà l’artèria principal de la vila fins a desenvolupar un acte als peus de la Torre de la plaça Major.
Al cap d’un any, es publicaren un anunci i una crònica de la segona: El dissabte 19 serà el torn de la Muixeranga la Torrentina que organitza la II Trobada Muixeranguera “Ciutat de Torrent” amb 12 colles i més de 400 castellers (sic) vinguts de tots els racons de la Comunitat Valenciana; La capital de l´Horta Sud va acollir ahir la II Trobada de Muixerangues, la cita més nombrosa de les colles joves de la comarca, (…) les colles participants, que varen aplegar des d´Alacant, Cullera, Castelló o Pego.
Jordi Armilla anunciava la primera trobada de muixerangues en Castelló: El proper dissabte, 5 de març, tindrà lloc la I Trobada de Muixerangues de Castelló de la Plana en el marc de les Festes de la Magdalena. Hi actuaran quatre colles arribades de les tres províncies del País Valencià: Muixeranga d’Alacant, Nova Muixeranga d’Algemesí, Muixeranga de Vinaròs i la Conlloga de Castelló –la muixeranga amfitriona–. Es tracta d’una cita històrica entre colles de diferents comarques del territori valencià, que preveu reunir 300 muixeranguers amb les seves vestimentes coloristes i que s’alcin figures de 4, 5 i 6 altures.
Un any més tard es féu la segona: En esta ocasió comptarà amb la participació de les colles muixerangueres els Negrets de l’Alcúdia, la Jove Muixeranga de València i la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. A més, comptarà amb la presència imprescindible de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, La Llavor Dolçaina i Tabal d’Almenara i nombrosos músics d’altres grups de dolçaina i tabal. En total s’espera una participació pròxima a les 500 persones, número que supera a la de l’any passat. Más de 400 valientes participaron ayer en la segunda Trobada de Muixerangues de Castelló (…) El encuentro contó con la participación de cuatro grupos, Els Negrets de l’Alcúdia, La Jove Muixeranga de València, els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta y la Conlloga Muixeranga de Castelló, la anfitriona y más numerosa, con unos 160 integrantes. Carles Esteve l’explicava en un article titulat Un nou món muixeranguer sense límits, que comença dient: Les muixerangues valencianes estan vivint el seu millor moment: més colles que mai i un nivell mai vist. Dissabte passat, la Conlloga de Castelló va fer figures de 5 altures i la Jove de València va estar a apunt de coronar-ne un altre. Algunes colles s’apropen a la mestria de les d’Algemesí, que fan 6 altures i que ja somnien en folrar-se i pujar un pis. Coordinar-se, catalogar les figures o, fins i tot, fer una trobada on mostrar el seu nivell també passa pel cap dels mestres muixeranguers.
Gina Thornton va publicar un article a la web Directa, amb el següent títol: Les muixerangues es tornen a alçar: Aquesta tradició de ball, música i figures humanes, antecedent dels castells catalans, consolida la seva revifada. Noves agrupacions organitzen trobades arreu del País Valencià.
La Vanguardia comparava la muixeranga d’Algemesí amb la Mojiganga de Titaguas: Con septiembre llegan las fiestas de torres humanas más conocidas del País Valencià. Los días 7 y 8 se celebrará la popular ‘Muixeranga’ de Algemesí -declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 2011-, y este viernes 2 de septiembre, una muy especial: la ‘Mojiganga’ de Titaguas (Valencia), que se representa solo una vez cada siete años en la “Fiesta Gorda”. Este año toca. El blog Blogdanses feia la mateixa comparació: Y es que Ildefonso y Alfonso han cogido el relevo de esta peculiar tradición [la Mojiganga de Titaguas] emparentada con la Muixeranga de Algemesí, pero que guarda peculiaridades propias que la hace singular y diferente de cuantas torres humanas se levantan en tierras valencianas y catalanas. Lídia Ferrer hi estava d’acord: Titaigües i Algemesí han conservat la tradició de les torres humanes i coincideixen en molts aspectes. I la mateixa Mojiganga de Titaguas afirmava: La “Mojiganga” de Titaguas, junto a la “Muixeranga” de Algemesí, son las más importantes muestras actuales en nuestra comunidad, de aquella antigua danza.
L’any 2016 va veure la llum el llibre Les muixerangues valencianes. Josep Bargalló el va definir com un repàs prou exhaustiu de l’extensa varietat contemporània del costum d’aixecar construccions humanes arreu del País Valencià. Tant dels grups que tenen més anys d’història —els Negrets d’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el Ball de Varetes de Forcall, Algemesí a banda— com els que s’han recuperat els darrers anys —el Ball dels Locos de l’Olleria, per exemple— i la notable quantitat de muixerangues distintes i noves que han anat apareixent —una vintena, d’Alacant a Castelló fins a València mateix. Miquel Botella en feia una crítica molt positiva: El llibre de Joan Bofarull ‘Les Muixerangues Valencianes’ fa un inventari, atractiu i profusament il·lustrat, de les torres humanes que avui es fan al País Valencià. Unes tenen un origen molt antic, altres són de creació recent, però són una bona mostra de la tradició que la pràctica d’enfilar-se uns damunt dels altres té en aquelles terres i de la gran varietat de les formes expressives que pren. Etnobloc explicava: El llibre veu la llum a pocs dies de la cita muixeranguera més coneguda: la Mare de Déu de la Salut d´Algemesí (…) També es recull a l´obra de de Bofarull aquelles de l’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall, que també han conservat les seues torres humanes, encara que cada lloc hi canvia el nom, les músiques, els uniformes i les figures que executen els dansants, ja que han evolucionat de forma divergent. La pàgina web Tornaveu destacava: Bofarull hi defensa l’especificitat d’aquestes pràctiques, i espera que Algemesí, punt neuràlgic d’aquesta constel·lació festiva, serveixi com a model pels altres municipis.
Una exposició itinerant organitzada per la Universitat de València i la Diputació Provincial explicava que: Al País Valencià (…) estem assistint durant les dues últimes dècades a un important procés de recuperació d’aquest tipus de manifestació de cultura popular. Parlava de les dues muixerangues Algemesí i després afegia que: Titagües, Peníscola, l’Alcúdia i el Forcall presenten en les seues festes patronals grups cerimonials (la Mojiganga, els Dansants, els Negrets i els Varetes, respectivament) que finalitzen amb la construcció d’una torre o castell humà. Altres poblacions com l’Olleria (Ball dels Locos), Sueca, Carcaixent, Pego, Alacant, Gandia, Oliva, Xiva, Cullera, Silla, Sagunt o València (Sant Marcel·lí i la ciutat) han recuperat les antigues muixerangues, moltes de les quals datades en el segle XIX. Xulella, Calles i Polinyà de Xúquer mantenen en les seues respectives festes de Los Mayos (primer diumenge de maig), San Antón (17 de gener) i Diumenge de Rams el costum d’aixecar torres humanes amb l’objectiu d’endur-se el pernil, el pollastre o el cabàs que resta penjat d’una corda.
El periòdic Mediterráneo anunciava una actuació de la Muixeranga de la Plana: La jornada sobre la exaltación de la muixeranga se celebrará el sábado (…). La exhibición correrá a cargo del grupo Muixeranga de la Plana y actuará el grupo de dolçaina i tabal de Cabanes.
El Levante parla sovint de les muixerangues. Per exemple: Una “colla“ crea la primera Muixeranga de Guadassuar para las “fiestas de Sant Vicent; La Muixeranga invade la Ribera: Diez municipios de la comarca impulsan collas“ para levantar torres humanas: Otra decena de poblaciones valencianas también imita la costumbre; La Jove Muixeranga de València ganó el primer Campeonato Intermuixeranguer celebrado en Cullera en el que también participaron la Nova Muixeranga d’Algemesí, la Conlloga de Castelló y los propios organizadores locales; El domingo 23 de octubre se celebrará la I Trobada de Muixeranguers a Vinaròs, con la participación de la Muixeranga de la Safor, els Negrets de l’Alcúdia y la Muixeranga de Vinaròs; etc.
El Meridiano anunciava els actes del 9 d’Octubre en Paiporta: El proper 9 d’Octubre serà una jornada de gran activitat cultural i esportiva a Paiporta (…) amb partides de pilota valenciana, concurs de paelles al carrer, i un taller i una exhibició a càrrec de la Jove Muixeranga de València. /Amb tota aquesta programació, AVIVA Paiporta i la regidoria d’Esports volen posar en valor senyes d’identitat valencianes que havien perdut presència a Paiporta, com és el cas de la pilota valenciana, i promoure’n d’altres que estan tenint bona acceptació en altres localitats.
El novembre de 2016 es presentà Temps de Muixeranga, el primer diari que parla de les muixerangues en general. Es presentava així: El moviment muixeranguer creix. D’uns anys ençà, naixen noves colles muixerangueres des d’Alacant a Vinaròs. Valencians i Valencianes es retroben amb una activitat que s’ha practicat a les nostres terres des de temps ancestrals, conservada de manera preciosa a la localitat d’Algemesí (Ribera Alta), on ha tingut una evolució pròpia i ha excel·lit. Allí, en el marc de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, la muixeranga ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Però també trobem altres expressions mantingudes des de ben antic, com ara a l’Alcúdia (Ribera Alta), Titaigües (els Serrans), Peníscola (Baix Maestrat) o Forcall (els Ports).
Isabel Olmos explicava la recuperació de muixerangues: Si hi ha un sector de la cultura popular valenciana que està vivint un renàixer d´or com pocs en els últims anys este és el de la Muixeranga. Al caliu de la tradició mantinguda any rere any per les colles d´Algemesí, arreu de la Comunitat Valenciana està produïnt-se un brollar de nous col·lectius que, en molt poc de temps, han aconseguit fer-se un lloc en l´agenda dels esdeveniments culturals de la nostra terra. Xavier Aliaga seguia el mateix argument: D’un temps ençà, una febre recorre el País Valencià: per tot el territori sorgeixen noves colles de muixeranguers que estan donant una nova empenta a una activitat redimensionada amb la consideració de la Muixeranga d’Algemesí com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Carles Esteve hi estava d’acord: El naixement de noves colles muixerangueres de nord a sud de les comarques valencianes és constant. També ho és la renovació i projecció de les més antigues. Tere Rodríguez concloïa: El resultat final és l’existència, actualment, d’una vintena de colles, la presència de les quals és requerida en pràcticament tots els indrets del territori valencià.
Continua el degoteig de notícies en el diari Levante: Uno de los actos más llamativos para rechazar la violencia machista fue protagonizado ayer por la Muixeranga de la Safor. A diferencia de lo que es habitual, construyó los castillos humanos solo con la presencia de mujeres; Castelló reivindica les Normes de 1932 con exhibiciones, talleres y actuaciones en vivo: Dimonis, muixerangas y el concierto de Miquel Gil conmemoraron la efeméride; Guadassuar revive la cabalgata más solidaria: La Muixeranga La Carabassotoa también tomó parte en el recorrido lúdico; la comarca [de la Ribera Alta] vio el año pasado como crecía el número de “collas“ con asociaciones de recuperación de la muixeranga en localidades como Alginet, Guadassuar o Antella, que se suman a otras ya existentes como Sueca, Cullera o Carlet; etc.
En un text sobre lo pino de la Salzadella, explicava les característiques comuns de les muixerangues valencianes: La muixeranga és una tradició valenciana consistent en ballar i alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí; els Negrets de l’Alcúdia també fan un ball i una torre anomenada “campana”; la mojiganga de Titaguas consta de cinc figures humanes i cinc balls; els dansants de Peníscola també fan un castell quan acaben de ballar i el ball de varetes de Forcall ballen i alcen una petita torre. Tots aquests grups estan organitzats, assagen, tenen uniforme i música.
Aquest any, la Muixeranga d’Algemesí ha escollit un nou mestre, que explicava els seus objectius: Un altre dels aspectes que vol assumir la nova junta directiva és establir i enfortir les relacions amb la resta de muixerangues que han anat apareixent els darrers anys per tot el territori valencià.
Salvador Vila i Saül Ortolà feren en Altea una xerrada titulada Del ball de valencians a la muixeranga». En el cartell anunciador, es citava la Muixeranga de Pego, la primera Diada Muixernguera de Gandia i la comissió promotora de la Muixeranga d’Altea. En Titaguas es celebrà una jornada per reclamar el reconeixement de la seua Mojiganga com a BIC, una de les ponències es titulava Otras danzas relacionadas: Oreto Trescolí. Danza Els Negrets de l’Alcúdia.
Les notícies sobre muixerangues són cada vegada més freqüents: La Muixeranga de Alicante lució en les XXIX Trobades; La Muixeranga de la Safor, premi Abril; La Muixeranga de Pego, la única que existe en la Marina Alta, está de celebración; El grupo de muixeranga de València lleva a cabo un castillo humano frente a la delegación del Banco de Valencia; el dia 6 de maig el president Ximo Puig visità Vinaròs i Entre las actividades, tomó parte en una exhibición de la Muixeranga de Vinaròs; aquell mateix dia es celebrà en Xaló una trobada amb 6 muixerangues, anunciada en la web de l’Ajuntament; en la inauguració dels Minijocs de la Marina Alta La Muixeranga de Pego, una de les colles més importants de la comarca, ha fet una sèrie d’exercicis i de castells humans que han agradat molt als assistents; Conoce el arte de la Muixeranga y cómo entrenan sus miembros; Les Muixerangues estudien a Algemesí la creació d’una Federació Valenciana: Representants de 20 colles muixerangueres valencianes s’han reunit a Algemesí; Muixerangues i castells fan d’Algemesí una plaça històrica; etc.
La conclusió sembla prou clara: es vulgui o no, la muixeranga d’Algemesí s’ha convertit en un model imitat per diversos grups. El concepte de “muixerangues valencianes” no és nou ni exclusiu meu, sinó que altres persones l’utilitzen oralment i per escrit, la societat valenciana i els mitjans de comunicació l’han acceptat amb normalitat. D’una manera molt especial tots aquells que, en diferents pobles valencians, participen en la muixeranga. Perquè, com va dir el mestre de la Jove Muixeranga de València, el nou moviment muixeranguer és imparable.