Federació i conflicte
Fa poques setmanes que ens hem posat d’acord per a constituir la federació de muixerangues valencianes. Ha sigut molt difícil, han calgut quatre reunions i moltes hores de discussió. En primer lloc, vull agrair l’esforç que feren totes les persones que participaren en estes converses.

A ningú no li agraden les discussions, però és lògic que hi haguera grans diferències d’opinió, que en alguns moments semblaven insalvables. Estos desacords tenen diferents causes:

1) Fins ara, les muixerangues hem funcionat amb uns recursos molt limitats de gent, diners, material, etc. Per tant, hem hagut de fer grans esforços i hem obtingut uns resultats molt limitats. Això pot generar un sentiment d’injustícia.

2) L’experiència és diferent en cada poble: en Algemesí, tot el poble coneix i aprecia les muixerangues; en un altre municipi potser té el suport de la gent però no de l’Ajuntament; potser s’apunten joves però no xiquets; potser sortim al setmanari local però no a la televisió comarcal, etc. Cada muixeranga s’ha adaptat a les circumstàncies i als recursos disponibles al seu poble o comarca.

3) Hi ha hagut molt poca comunicació entre les colles. Per tant, cadascú té el seu concepte de què és una muixeranga i en alguns temes tenim posicions força diferents: valor de la tradició, creació de noves figures, organització de la colla, necessitat de millora tècnica, càrrega ideològica, etc.

4) Les persones que ens hem reunit, al principi no ens coneixíem gaire i no confiàvem uns amb els altres. Cadascú defensava els interessos de la seva colla en oposició a les altres, enlloc d’anar tots a una. Això ha millorat molt en poc temps.

5) En el moment de redactar els estatuts, calia acordar com es repartien els vots. La competència per recursos escassos quasi sempre genera tensió.

Segons les meues previsions, encara falten, com a mínim, dos moments de tensió: el repartiment de càrrecs i els diners, suposant que tinguem alguna subvenció. Aquestes diferències es poden superar amb dos estratègies: dialogar incansablement i pensar en els beneficis que obtindrem totes les muixerangues.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
Observar com ha canviat el món casteller en els últims anys ens pot servir de model. Jo vaig començar a fer castells l’any 1982. En aquell moment, a Catalunya hi havia unes 20 colles castelleres amb uns 2.000 castellers. La majoria de catalans no coneixia els castells, només una colla (la Vella de Valls) podia fer castells de 9 pisos i els castells es consideraven una activitat antiquada i perillosa.

Al cap dels anys, es va crear la Coordinadora de Colles Castelleres, els castells van començar a sortir a la televisió i es va inventar el casc. Actualment més d’un 97% dels catalans coneixen els castells, hi ha 100 colles castelleres amb més de 10.000 castellers, 15 colles fan castells de 9 pisos, tots els mitjans de comunicació catalans parlen de castells setmanalment, cada any es celebren jornades tècniques, es publiquen llibres sobre els castells molt sovint, etc. En aquests moments, els castells són l’element festiu que millor simbolitza la catalanitat.

Què pot fer la Federació
La Federació ha de ser útil, ha de realitzar totes les funcions que les muixerangues no poden fer individualment: organitzar trobades, jornades tècniques, exposicions i concursos de fotografia; aconseguir cascos, assegurances i subvencions; augmentar la presència de les muixerangues a tots els mitjans de comunicació, promoure investigacions, publicar llibres, elaborar estadístiques i material didàctic, etc.

Moltes d’aquestes accions s’han de fer amb la col·laboració d’altres entitats, com les universitats, els museus, la Generalitat, les diputacions, les televisions, els diaris, etc. La Federació podrà arribar a acords perquè representa totes les muixerangues o la immensa majoria. Per a estes organitzacions seria inviable negociar amb 20 muixerangues que no es posaren d’acord.

La Federació i la tradició
La muixeranga no és cap invent. És totalment lícit fer teatre de carrer, circ o qualsevol mena d’espectacle creatiu, però la muixeranga és una tradició valenciana molt antiga. Cal buscar fotografies, testimonis i documents per investigar la història de la muixeranga, que coneixem molt poc.

Igualment, cal reconèixer públicament els pobles que han sabut conservar la muixeranga com una tradició viva, perquè el seu caràcter tradicional és el que ens emociona i ens lliga amb el nostre poble, amb la nostra història i amb la nostra identitat.

Qui mana en la Federació?
Per acabar, recordeu que la Federació té una organització democràtica. Totes les muixerangues tenen drets i deures, veu i vot. La Federació ha d’estar al servei de les muixerangues i farà el que les muixerangues necessitem i decidim en cada moment.