2018 veu nàixer la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València, constituïda com a tal per un conjunt de dones muixerangueres que formen part de la colla. En aquest article, la Comissió explica en primera persona les seues motivacions i objectius.
La muixeranga és col·lectivitat. És viure en comú unes metes que van més enllà de la increïble part tècnica de construir torres humanes. És posar en marxa una experiència conjunta que ens apropa a la societat que, amb l’esforç conscient de totes, volem generar. La muixeranga és diversitat. És un espai on totes les persones, sense cap distinció, tenim cabuda des del respecte, les cures i l’estima.
Malgrat tot, som conscients que aquest no és encara un espai lliure de sexisme. I sent coherents amb la idea allò personal és polític, creiem que el feminisme s’ha d’estendre en tots els àmbits de la nostra vida. És per això que pensem que la muixeranga ha de ser, també, feminisme; i amb aquesta aspiració encetem la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València, la qual ha nascut d’un grup de dones muixerangueres que trobem en el feminisme una eina fonamental per transformar la nostra societat. I ho volem fer des de la colla, un espai transversal on convivim persones de totes les edats i on a més, compartim projecte amb les més petites, la xicalla, que creixen dins aquesta xicoteta societat en miniatura que és la muixeranga.
Comencem amb la intenció de crear un espai de treball íntim on, per davant de tot, puguem cuidar-nos a nosaltres mateixes i a tota la colla. Volem crear un espai de formació, d’observació i reflexió crítica de la nostra realitat, que servisca com a motor de transformació de la colla i, qui sap si del moviment muixeranguer, també. I fer-ho, una vegada més, des de la col·lectivitat i la creació de xarxes amb altres entitats feministes de la ciutat.
Cal dir que no partim de zero, dins la colla ja s’estava caminant en aquest sentit. Són un precedent els tallers d’autodefensa feminista per a dones muixerangueres que es van realitzar l’any passat i aquest Nadal. Així com també ho va ser la creació d’un Protocol contra Agressions Sexistes en ambients festius per a la inauguració del nostre Cau Muixeranguer.
Les fites que ens hem proposat són humils a curt termini i esperançadores a llarg. Primerament, volem començar, passa a passa, observant la nostra quotidianitat a la pinya i combois per tal de realitzar un anàlisi de la realitat de la colla. D’aquesta manera podrem traure indicadors que ens servisquen de base per tal d’enfocar coherentment les nostres accions. A més, oferirem recomanacions de pràctiques no sexistes, com ara l’ús de llenguatge inclusiu per a les xarxes i comunicació interna, i ampliarem el Protocol Intern de la colla contra agressions sexistes. Sobretot, volem aconseguir proporcionar formació permanent a totes les persones de la colla respecte temes d’interès col·lectiu, com podrien ser l’autodefensa, la sororitat o com detectar micro-masclismes.
Una de les decisions més delicades ha estat el fet de constituir la comissió com a espai no mixt. Veiem molt positiva la creació d’aquests espais que ens puguen servir de refugi, si es dóna el cas, però al mateix temps ens permeten la llibertat d’expressar-nos i portar iniciatives endavant, sense que els rols imposats ens condicionen. Per descomptat, el nostre objectiu és fer còmplice de les nostres activitats a la resta de la colla, sense excepció d’edat o gènere. És més, considerem que seria un èxit que els nostres companys de pinya s’implicaren fins al punt de crear el seu propi grup no mixt, on pogueren reflexionar sobre les teories feministes i buscaren camins per desconstruir la seua masculinitat.
Amb totes aquestes aspiracions, que poden semblar molt elevades, estem segures d’aconseguir un espai de reflexió que vetlle per la diversitat de la Jove i que aprope a la colla a una forma de fer i pensar que, creiem, ha d’estar present en tots els àmbits de les nostres vides.