Vint-i-una colles muixerangueres van constituir dissabte passat, al Museu de la Festa d’Algemesí, la Federació Coordinadora de Muixerangues (FCM), amb els objectius de promocionar, difondre i dignificar el fet muixeranguer, preservar les muixerangues i donar-les a conèixer com a cultura popular valenciana, a més d’altres.

Junta permanent

Junta Permanent. Sorribes, quart per l’esquerra.

Després de l’acte protocol·lari del migdia la primera Junta General de la Federació, que compta amb dos representants per colla, va triar com a primer president Enric Sorribes, de la Muixeranga de Castelló. Sorribes encapçala la Junta Permanent, dividida en àrees i en què hi ha membres representants de deu colles. Al matí la primera assemblea general va triar l’àrea tècnica de la Federació, àrea molt sensible que va presentar un dels seus coordinadors, Mariano Fraind, antic mestre de la Nova Muixeranga d’Algemesí.

Però l’acte central del dia es va fer al Museu de la Festa d’Algemesí, al migdia, amb la constitució oficial de la Federació Coordinadora de Muixerangues. A més de representants i membres de les vint-i-una colles, nombroses autoritats institucionals i representants d’altres entitats de cultura popular s’hi van aplegar per tal de donar suport al moviment muixeranguer en un dia que ningú no va dubtar a qualificar d’històric.

Vicent Marzà, conseller de Cultura, va cloure l’acte destacant que la cultura valenciana s’alçarà de nou amb este pas endavant amb una FCM on totes les colles fan pinya. De la seua banda l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, remarcà que és un orgull que Algemesí haja sigut escollida per a la constitució de la FCM que ajudarà a escampar les nostres arrels, cultura i tradicions més enllà del nostre territori. Alcaldes i regidors de poblacions que compten amb una colla muixeranguera també van voler ser presents com a mostra de suport, com ara els de Xàtiva, l’Alcúdia, l’Olleria, Torrent, el Campello, Alginet, Gandia o Sueca.

Per les colles, la jornada representa una data clau que culmina un llarg procés de diàleg i entesa. Les mostres d’emoció eren evidents en les vint-i-una colles signatàries: Muixeranga d’Algemesí, Negrets de l’Alcúdia, Ball dels Locos de l’Olleria, Nova Muixeranga d’Algemesí, Muixeranga de la Safor, Muixeranga de Sueca, Muixeranga de València, Muixeranga de Cullera, Muixeranga de Vinaròs, Muixeranga de Castelló, Muixeranga d’Alacant, Jove Muixeranga de València, Muixeranga la Torrentina, Muixeranga de la Plana, Muixeranga de Carlet, Muixeranga d’Alginet, Muixeranga de Xàtiva, Muixeranga del Campello, Colla Corball, Muixeranga de Guadassuar, Muixeranga de la Marina Alta.

En l’acte protocol·lari cada colla va presentar-se amb un pinet de dos alhora que signava la constitució de la Federació; el conjunt de pinets multicolor va simbolitzar la unió de les colles en un projecte comú. A partir d’ara, en opinió d’Enric Sorribes, el primer de tot és legalitzar la Federació, presentar la documentació a l’administració i posar-se a treballar en les diferents àrees.

Durant el matí es va realitzar la primera assemblea general. Es va triar l’àrea tècnica, que té per davant la tasca clau d’unificar criteris i millorar la formació de les colles. D’igual manera es va escollir una comissió de garanties, que intervindrà en cas de conflictes o desacords. Davant l’evidència d’una major presència masculina entre els representants de les muixerangues davant la Federació, les colles van aprovar una declaració de les obliga moralment a establir la paritat en tots els moviment que es puguen produir d’ací a la propera reforma dels estatuts, que es preveu fer-se d’ací a un any. En la reforma la intenció és d’incloure la qüestió de manera explícita.