Kassim Carceller, membre de la Muixeranga de Castelló, ens presenta l’Anuari Muixeranguer 2016. Amb les dades rebudes de set colles, Carceller presenta un informe amb infografies dividit en tres parts: figures i lesions, publicats anteriorment, i evolució del nombre de membres. L’Anuari pretén presentar anualment una radiografia del moviment muixeranguer: esperem que en la propera edició més colles aporten dades.

Un dels aspectes més difícils d’esbrinar del món muixeranguer és la seua massa social; hi ha dues raons de pes que ens ho demostren. D’una banda, hi ha una manca de control intern de les colles a l’hora de comptabilitzar els seus socis. Moltes agrupacions són noves (de les 20 muixerangues existents, 11 han aparegut a partir del 2013) i encara no han acabat d’organitzar-se. N’hi ha d’altres que, bé perquè són molt menudes o bé per certa deixadesa, tampoc tenen cap seguiment d’aquestes dades. Això indica que en termes generals estem davant d’un moviment cultural molt jove (malgrat l’antiguitat de la tradició) que encara s’ha d’assentar en la majoria d’indrets i agafar forma més enllà de l’àmbit local de cada colla.

D’altra banda, un elevat nombre de muixeranguers pertany a més d’una colla. Aquest fet dificulta enormement la tasca de comptabilitzar la massa social total muixeranguera. La duplicitat o triplicitat de camises és una realitat molt present a la zona central del país, on hi ha poca distància entre bona part de les colles (11 agrupacions a menys de 40 km d’Algemesí, epicentre muixeranguer). Aquest és un fet que no viuen les muixerangues del nord (Conlloga, la Plana i Vinaròs) ni, en general, les del sud (Alacant i Campello).

Tot i així, és evident un creixement de les xifres en els darrers anys. L’aparició d’un gran nombre de noves muixerangues posa de manifest un renaixement d’aquesta tradició, que a poc a poc s’estén per bona part del territori i es dóna a conèixer a la resta de la societat. Una altra dada important és el fet de l’aparició de noves formacions fora del radi de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, on les muixerangues han mantingut durant tants anys aquesta tradició amb una certa fortalesa i salut.

Vida social de les muixerangues

No obstant això, tot apunta que el 2017 el nombre de formacions romandrà, si fa o no fa, igual que el del 2016. En pot sorgir alguna de nova, com ha estat el cas de la Muixeranga de Guadassuar, però malauradament la quasi nul·la activitat d’algunes colles faria perillar l’objectiu pel qual van ser creades: fer muixerangues.

De ser així, el 2017 indicaria una primera desacceleració (quant a la creació de noves agrupacions) després d’un creixement molt notable a partir del 2011, l’any en què les Festes de la Mare de Déu de la Salut foren declarades Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la Unesco.

Malgrat això, la majoria de les muixerangues sembla que continuaran ampliant la seua massa social durant aquest nou any, com ho van fer en 2016. Amb tot, podem afirmar que cada volta les nostres torres humanes arriben als ulls i les oïdes de més gent i que el fet muixeranguer s’estén i creix arreu del nostre territori, de manera que cada vegada són més els muixeranguers que fan pròpia la conservació i difusió d’aquesta representació cultural valenciana, adormida durant tant de temps en quasi tot el País Valencià.

Taula vida social